De tot l’embolic institucional que hi ha al Reus, un dels grans afectats invisibles és, a banda dels treballadors no esportius, la plantilla del filial. El Reus B s’ha col·locat entre els quatre primers gràcies a una ratxa estratosfèrica amb cinc victòries en sis partits (16 de 18 punts aconseguits) i en un context molt complicat perquè el primer equip completa les convocatòries amb els millors jugadors del filial. A més, els problemes econòmics que afecten tota l’entitat també són ben presents en la plantilla i el cos tècnic del segon equip. Ahir, els roig-i-negres van tornar a donar un cop de puny sobre la taula i en l’últim quart d’hora van remuntar un partit que tenien perdut per culpa del gol psicològic de Fran, a poc d’acabar la primera meitat. L’equip, tot foscor en els despatxos, brilla en el terreny de joc i en la taula classificatòria.

El domini inicial va ser per al Sants, que a partir de l’equador del primer temps va tenir més possessió i més arribada. La única amenaça seriosa, però, va ser una centrada -xut de Fabre que va acabar estavellant-se al travesser. Al minut 38, el partit va canviar perquè Fran va batre amb potència Chechu i va obrir la llauna per a l’equip local.

Després de la represa i tot i acusar alguns minuts dubitatius, el Reus B va controlar el joc fins que, apel·lant a la seva eficàcia, va aconseguir capgirar el marcador en el tram final del partit. Al minut 75, Ernest Forgas va avançar-se a Yamandú en una pilota penjada a l’àrea i va enviar la pilota a la xarxa i va empatar l’enfrontament. I tan sols sis minuts després, el porter uruguaià del Sants va refusar amb el pit un potent xut exterior del mateix Ernest i Oribe va aprofitar que la pilota havia quedat morta per fer l’1-2 definitiu.