Només hi ha una manera d’oblidar una temporada irregular que ha obligat la direcció esportiva del Girona a canviar en tres ocasions d’entrenador, i aquesta és pujant a primera. L’equip blanc-i-vermell té el gran objectiu fixat per l’entitat a 180 minuts, o algun més. I en el moment de forma en què es troba la plantilla, gràcies a una bona solidesa defensiva i la sincronització entre Borja García, Samu Saiz i Cristhian Stuani, els seus jugadors més importants, el convenciment d’assolir el retorn a la màxima categoria poc més d’un any després és elevat.

El Girona visita el Martínez Valero d’Elx després d’aparcar al camp de l’Almeria els fantasmes que l’han perseguit a domicili (només tres victòries en la lliga, el quart pitjor equip de la categoria com a visitant). La bona actuació a l’estadi Jocs del Mediterrani, sobretot, gràcies a la diana matinera de Samu Saiz, augmenta encara més la confiança dels gironins, que veuen el got més ple que buit des de l’arribada de Francisco Rodríguez a la banqueta. Més que números, que també, les sensacions que dona l’equip amb el tècnic andalús han fet girar com un mitjó les esperances dels aficionats blanc-i-vermells, que, escèptics amb la trajectòria de la plantilla, no esperaven el ressorgiment de l’equip, ara amb les porters obertes de bat a bat per seguir l’Osca i el Cadis cap a primera.