Sí. Havíem encai­xat dues der­ro­tes, s’havia tan­cat el mer­cat amb unes quan­tes sor­ti­des... Havien pas­sat mol­tes coses des de la der­rota con­tra l’Elx. Ens feia molta falta aquesta victòria. A més, com va anar, amb pati­ment. A segona A és fona­men­tal saber patir. I amb gent que ja s’ha incor­po­rat i ha ren­dit. Som un equip molt dife­rent del que va aca­bar la tem­po­rada pas­sada, i el tri­omf ens dona força, amb tota la humi­li­tat.

Va ser una set­mana molt difícil. De l’ante­rior par­tit, Jairo, titu­lar, se n’anava. Gra­nell, també. S’hi van afe­gir lesi­ons, gent a la selecció, i els que van arri­bar, pel pro­to­col Covid, no van poder entre­nar-se fins al penúltim dia. Vam pre­pa­rar el par­tit en molt poc temps, però la gent estava molt cons­ci­en­ci­ada.

Gai­rebé m’hi veia obli­gat. Era molt difícil tot per a nosal­tres. Fins i tot em vaig impli­car tru­cant a juga­dors, i ni així van voler venir. La feina de la direcció espor­tiva els últims dies va ser magnífica. Jo m’hi vaig afe­gir. Vaig pas­sar les últi­mes 24 hores engan­xat a ells, inten­tant fer venir gent. I al final vam acon­se­guir fer venir el que més s’adap­tava al que volíem. Yoel Bárce­nas i Mama­dou. I va sor­tir la pos­si­bi­li­tat de Cristóforo. Amb ells tres, i amb Nahuel, crec que la plan­ti­lla queda equi­li­brada. Curta, perquè jo la volia curta tot i que sabem que el calen­dari és dur, però com­pe­ti­tiva.

Entenc que tenien dub­tes. També devien tenir pos­si­bi­li­tats d’altres equips. I al final no van anar ni a un lloc ni a l’altre i es van que­dar als seus clubs. Però estic con­tent perquè la gent que hi ha és la que ha vol­gut venir. I els que no hi volien ser, són fora. Això és pri­mor­dial per a un nou pro­jecte, difícil i dife­rent.

No, no. Per­dre la final va ser un pal dur i vaig pas­sar uns dies incòmode, ana­lit­zant què havíem de fer, per al meu bé i el de l’equip. Sem­pre miro això. Ja em va pas­sar a Osca, que vaig deci­dir no con­ti­nuar perquè ente­nia que era el millor per al club. Aquí, al cap de dos dies, el club em va fer veure les coses com cre­ien que serien, i jo em vaig abo­car al pro­jecte. A par­tir d’aquí, ja no hi va haver dub­tes. Sí que en vaig tenir al prin­cipi, no enga­nyaré ningú. Però el club es va posar en con­tacte amb mi i em va convèncer. Tant en Fer­ran com en Pere van fer una feina fantàstica, i després la direcció espor­tiva m’ha donat sem­pre con­fiança.

Tot­hom va mar­xar d’aquell par­tit amb una decepció tre­menda. Vaig arri­bar aquí per asso­lir un ascens que visu­a­lit­zava. Va ser un cop dur. Però tots em van fer cos­tat. M’han donat la força que neces­si­tava. Ara la tinc. Pels núvols, la tinc. És veri­tat que el començament ha estat molt difícil, i he patit, però tant com la direcció espor­tiva, els juga­dors, el club i la ciu­tat. Perquè vèiem que l’equip no es for­mava i ha tar­dat molt. És el que ens tocava viure. Ara hi som, som els que som, i amb això tira­rem i com­pe­ti­rem, i segur que l’equip ofe­rirà un nivell alt.

Sem­pre he inten­tat pren­dre les deci­si­ons des de la reflexió. Vaig estar fotut a Osca i neces­si­tava pen­sar bé. El Girona va pen­sar en mi, però quan un no està fort, no pot aga­far un pro­jecte. S’hi ha d’anar a totes. No em val un con­tracte. Em val sen­tir-me segur, capaç i con­vençut. En aquell moment no ho estava. Després vaig tenir opor­tu­ni­tats d’entre­nar a segona i vaig deci­dir espe­rar perquè volia entre­nar a pri­mera. A vega­des ens equi­vo­quem. Va sor­tir algun altre equip de play-off, vaig deci­dir el Girona perquè creia que era el pro­jecte per pujar. Ho vam inten­tar fins al final.

A mi m’ha de fer créixer, i a tots els que vam ser en aque­lla final. En alguna cosa vam fallar. L’expulsió de Stu­ani ho va con­di­ci­o­nar tot, perquè fins aquell moment veia que estàvem a pri­mera. Però alguna cosa ens va fal­tar. En l’anada, tot i que el camp estava mala­ment, pot­ser ens va fal­tar la presència a l’àrea contrària que jo sem­pre vull. Això ens va con­di­ci­o­nar la tor­nada. L’Elx, que no entrava en les tra­ves­ses, s’ho va creure i va venir a fer el seu par­tit. Això passa. Estic segur que ens aju­darà a créixer. N’arri­barà una altra. En vull bus­car una altra com aquesta, perquè serà senyal que estem en el bon camí.

No podem per­me­tre’ns el luxe de mirar més enllà del par­tit a par­tit. És el tòpic. I ho faig veure als juga­dors. Tal com ha anat, no podem pen­sar en un objec­tiu llunyà. Pri­mer hem de for­mar un equip, saber a què volem jugar, com ho volem fer i on volem arri­bar. I el camí ens durà a això. El procés serà llarg, però des del pri­mer moment com­pe­ti­rem, com vam demos­trar a Leganés. Som un club ambiciós, una ciu­tat ambi­ci­osa, i m’agrada perquè jo també ho soc. Però siguem també cauts. Amb els peus a terra, anant pas a pas per no equi­vo­car-nos amb objec­tius que no poden ser reals.

Per des­comp­tat. Però des que va aca­bar el mer­cat, el mateix dimarts, tot i que érem pocs en l’entre­na­ment, ja vaig fer una reunió com si comencéssim. La nos­tra men­ta­li­tat ja estava foca­lit­zada en el par­tit com a mi m’agrada. En l’ante­rior, con­tra el Fuen­la­brada, em va fal­tar això, perquè hi havia mol­tes ments en altres llocs, i era difícil de con­tro­lar. Des d’aquell dimarts, tot va can­viar. Als caps de tot­hom. Dels juga­dors, dels tècnics, de la direcció espor­tiva. De tot­hom. Sabíem el repte. El pri­mer repte és for­mar l’equip i saber a què juguem i què volem fer. Ja hi som tots, i ens gene­rem il·lusió perquè ens entre­nem molt bé. Acabo l’entre­na­ment i me’n vaig a casa con­tent, sabent que tinc un equip que farà el que li dema­nem. Això és impor­tant. Ho tinc clar. Inten­taré iden­ti­fi­car l’equip amb la nos­tra gent, l’afició, que vol jugar bé però vol gua­nyar. Res­pec­tant el rival però ambi­ci­o­sos a l’hora de bus­car el par­tit.

Sí. Soc sin­cer. És clar que hem tre­ba­llat, però del pri­mer entre­na­ment que vam fer, se’n van anar deu juga­dors. Amb ells havia tre­ba­llat inten­tant for­mar l’equip, però era impos­si­ble. Dimarts pas­sat, amb el mer­cat tan­cat, va ser quan vam tenir clares les bases. Això tenim, i amb això arri­ba­rem fins al final. Per a mi són els millors. No en tinc cap dubte, que els que són aquí són els millors. I amb ells llui­ta­rem per donar a la nos­tra gent el que vol, que és veure un equip gua­nya­dor, que ho doni tot i jugui bé per gua­nyar.

Inten­ta­rem donar molta guerra però amb molta humi­li­tat i sense cap objec­tiu a llarg ter­mini, com sí que es poden mar­car equips com ara el Leganés, l’Espa­nyol, l’Alme­ria i altres. Tin­drem la men­ta­li­tat posada a com­pe­tir con­tra ells i amb la intenció d’arri­bar tan lluny com sigui pos­si­ble.

Hi ha juga­dors que ja l’han fet. Soc dels que inten­ten crear una comissió de juga­dors que vet­lli pel bon com­por­ta­ment i acti­tud de la plan­ti­lla. Ja està for­mada, són cinc juga­dors amb diver­sos anys en el club. S’encar­re­guen de tot això, i estic molt tran­quil, ja que, de moment, estan trans­me­tent els valors del club i de la ciu­tat a la gent jove, a qui hem d’encar­ri­lar per tal que mos­trin el seu millor ren­di­ment.

Soc dels que diuen que els millors són els que tenim. En la pla­ni­fi­cació havíem pen­sat d’incor­po­rar un extrem més, però amb Mama­dou, que pot jugar en dos per­fils, ens anirà bé. Amb Valery, Aday, Yoel o Samu, que amb un 4-4-2 hi pot jugar. També tenim a dalt Stu­ani i Nahuel, que ens dona­ran mol­tes coses i al final tenim el que volia per per­fils, fut­bo­lis­tes vete­rans i gent jove que ha de créixer amb nosal­tres. Això és bo per a l’equip.

Han de jugar els que millor estan per a cada par­tit. Tin­drem un nivell altíssim en la línia ofen­siva i era neces­sari. Pas­sa­rem del 4-4-2 al 4-3-3 com es va poder veure a Leganés, i el més impor­tant és que els juga­dors esti­guin pre­pa­rats per jugar en qual­se­vol sis­tema. El que serà inne­go­ci­a­ble és el com­promís de ser un equip gua­nya­dor, agres­siu i com­pe­ti­tiu amb i sense pilota.

Els papers crec que arri­ba­ran aviat. Fa set mesos que no com­pe­teix, però ve amb mol­tes ganes, i això li per­metrà escurçar els ter­mi­nis.

També fa mesos que no com­pe­teix, i ha estat dèbil perquè va pas­sar el coro­na­vi­rus i li està cos­tant. Té 18 anys i no ha com­pe­tit al màxim nivell. No vull cre­mar els joves d’entrada.

Soc el pri­mer d’exi­gir als de segona línia que han de fer gols. No depe­nem de Stu­ani sinó de l’equip, i Stu­ani és el pri­mer que ho demana. Ja sabem que ell i Nahuel faran gols, perquè tre­ba­lla­rem per tal que això passi, però neces­si­tem els gols des de la segona línia.

No. Tenim juga­dors que es poden adap­tar molt bé a dife­rents per­fils. No ens hem d’enca­se­llar en un sis­tema. Si tinguéssim cinc cen­trals, el cinquè no juga­ria, com va pas­sar l’any pas­sat amb Bueno. Això no dona com­pe­ti­ti­vi­tat, i es talla la tra­jectòria a un juga­dor. Si és aquí és perquè volem que jugui.

No. Quan vaig arri­bar ja em vaig tro­bar en aquesta situ­ació, i no he tin­gut el plaer de tro­bar-me amb els afi­ci­o­nats. M’agrada el con­tacte amb la meva gent, i de moment no pot ser. El més impor­tant és que tot millori i puguem gau­dir de la gent al camp, que sem­pre ha tin­gut un paper clau en els èxits de l’equip.

Això costa molt, però ho hem d’accep­tar. El Girona no ha tin­gut cap con­tagi; vol dir que estem fent bé les coses, tot i que no estem sal­vats de res perquè el virus ens pre­o­cupa a tots.

Els con­trac­tes de vega­des ser­vei­xen de poc. M’agafo a l’ambició de voler tre­ba­llar molt dur per aquest club. Si arri­bem fins al final, millor, però ara no em pre­o­cupa tenir o no con­tracte. N’he tin­gut amb altres equips i he aca­bat mar­xant. Ja veu­rem si la cosa ha anat bé, si estem tots con­tents, però ara em cen­tro a superar bé l’inici dur que tenim, un repte per a tots.