El protagonista
Mamadou Sylla
Sylla ho guanya sol
Tenir un jugador com Stuani és un luxe, però tenir, al costat de l’uruguaià, un futbolista que manté el nivell de l’equip i que l’ajuda a sumar de tres en tres quan el charrúa no hi és, és el que realment provoca que tot el bloc faci un salt de qualitat. Mamadou Sylla és l’home. Ho va ser en l’enfrontament que va guanyar el Girona a Montilivi contra el Cartagena per 2-1. I és que, les dues dianes de l’equip blanc-i-vermell van ser del davanter català d’origen senegalès, un canó, la referència juntament amb Nahuel Bustos, eclipsat pel rendiment extraordinari de Sylla, en un vespre per recordar. En la primera pilota que va tocar, el davanter va endreçar a la porteria rival una assistència marca de la casa de Samu Saiz. El madrileny va veure la desmarcada a l’espai de l’atacant, que va guanyar l’esquena als centrals del Cartagena, per fer un control i ràpidament posar la punta de la bota per superar la sortida del porter Marc Martínez. Era tot just el minut 7 i Mamadou va mostrar la primera guspira de qualitat pel que fa a la desmarcada i l’execució. El davanter, però, es va encomanar de l’espessor dels seus companys, que no van poder evitar l’1-1 i, fins i tot, en l’inici de la segona part, el domini visitant tot i jugar amb un futbolista menys per l’expulsió de Forniés.
Sylla, però, va decidir rescatar el seu equip i, després d’una centrada de Calavera des de la dreta, va impactar la pilota amb el cap fent un gir de coll excel·lent i superant de nou el porter rival. En la segona rematada entre els tres pals del vallesà d’origen senegalès, el segon gol del Girona va pujar al marcador, un cop massa dur per a un rival amb deu, que gairebé va claudicar des d’aquell mateix instant de l’enfrontament.
Repertori brillant sense pilota
Amb la victòria al sac i gairebé lligada, Mamadou va oferir tot un seguit de moviments sense pilota a l’altura dels millors davanters de la categoria. Desmarcades constants, pas enrere per rebre pilota, arrossegar els centrals per oferir espai llavors a Pablo Moreno –abans a Nahuel Bustos– i, a més, desplegament físic immillorable, tot i que no deu estar encara al 100% després d’un llarg període de temps sense competir amb regularitat. Sylla va tenir temps de forçar una segona expulsió del conjunt blanc-i-negre quan semblava superar en el cos a cos Álex Martín, ja en el 93.
El Girona pot continuar somrient i sumant de tres en tres gràcies a la gran actuació d’un dels seus davanters. I no va ser Stuani. Va ser qui a priori havia de ser una peça secundària arribada ja amb el mercat de fitxatges tancat i amb una trajectòria descendent, que, amb pocs partits vestint la blanc-i-vermella, ha aconseguit redreçar. Mamadou ja fa dies que ha aixecat el dit quan Francisco ha d’escollir un davanter per suplir Stuani o, per què no, per acompanyar-lo en l’atac.
Notícies relacionades
Publicat a
Notícies
Dilluns,25 novembre 2024