Més ofensius

Feta la feina a Castàlia a partir del sacrifici defensiu, Francisco va plantejar un altre guió per rebre el Cartagena. L’entrebanc amb Stuani no va alterar gaire les intencions del tècnic, que va fer entrar Nahuel Bustos en punta en un equip que també tenia Samu Saiz, Mamadou Sylla i Yoel Bárcenas. Quatre homes de marcat perfil ofensiu per mirar de fer un pas més en la creació. I la primera part no va tenir res a veure amb els guions plans i sense suc de cites anteriors. Hi va haver de tot. Va començar enèrgic el Girona, que va marcar ben aviat, en connectar les llums de Samu Saiz –la passada a l’espai des de lluny va ser deliciosa– i les virtuts de Sylla, que va fer fàcil una acció completa, recollint-la, controlant-la i superant Marc Martínez. El gol va engrescar els gironins, atrevits i amb confiança. Però es va espatllar. Rubén Castro, que té un idil·li etern amb el gol, va agrair el mal rebuig de Juan Carlos d’un xut amb rosca de Cayarga i va situar l’1-1 (23’).

L’empat va fer mal als locals, que van viure una estona de desconcert. Tot i això, van tenir a prop el 2-1, en una acció noble de Nahuel Bustos, que no es va voler llançar a notar el contacte amb el porter, i que va acabar amb un xut amb l’esquerra de Yoel Bárcenas. Els gironins van rebre una ajuda amb l’expulsió inesperada de David Forniés, que va etzibar un cop de braç a Cristóforo. Era rigorosa, però l’àrbitre va veure vermella i Areces Franco, des del VAR, no el va fer rectificar. Amb superioritat, s’obria un altre partit, però la recta final de la primera part va ser esbojarrada i descontrolada, cosa que no interessava als blanc-i-vermells. De fet, l’ensurt gros va ser a l’àrea local, amb una acció defensiva decisiva però arriscada de Ramalho. El més greu va ser l’origen de la jugada, una cavalcada sense trobar cap fre d’Elady després d’una pèrdua de Calavera.

El Girona s’havia d’asserenar. Amb superioritat i amb el que havia ensenyat, n’hi havia d’haver prou per tornar a desequilibrar el duel. Però el pas per vestidors i les instruccions de Francisco no ho van aconseguir. Perquè el Cartagena va estar a punt de deixar glaçats els locals. Primer, en un desajust greu que va permetre a Delmás arrencar ben sol, plantar-se a l’àrea, rebre la pilota i fer estirar Juan Carlos. I després, en una altra passada a l’espai massa còmoda per a Elady, que va tornar a topar amb el porter en una altra ocasió molt clara. El Girona es mostrava col·lapsat, precipitat i nerviós, com si s’hagués posat massa pressió al damunt. Francisco va fer entrar Gumbau, que poc després va connectar amb Nahuel, autor del primer xut dels locals després de 17 minuts. El Cartagena es va replegar en pocs metres, cosa que convertia els atacs del Girona en jugades d’handbol. I com que no hi havia espai, centrades des de lluny. Calavera, gens fi abans, va buscar-ne una cap a Sylla, que la va fer bona amb una rematada de cap ajustada que hauria firmat Stuani (66’). La feina encara hauria quedat més encarrilada en una ocasió clara just després de Ramalho. El Cartagena s’havia d’estirar per força, i ja li va costar més, tot i que Rubén Castro encara hi va tornar a dir la seva. És clar que el protagonisme absolut era per a Sylla, víctima d’un possible penal no assenyalat i d’una entrada que va costar la segona vermella directa al Cartagena, a Álex Martín, ja en l’afegit. No va ser transcendent, però com a mínim va permetre no patir en el temps afegit, que ja és prou.