De puntetes, en silenci, per la porta de darrere pràcticament, ja amb el mercat tancat, l’arribada de Mamadou Sylla no va generar gaires expectatives. L’atacant vallesà d’origen senegalès va aterrar a Montilivi com a agent lliure després de finalitzar un periple de quatre anys no gaire lluït al futbol belga i, a priori, se li entreveia un paper més aviat secundari en el conjunt dirigit per Francisco, a l’ombra de Cristhian Stuani, el referent, i de Nahuel Bustos, el fitxatge estel·lar per a la davantera. De seguida, però, Sylla es va mostrar i va posar de manifest arguments per tirar per terra totes les suposicions inicials. La seva estrena al feu del Leganés, dos dies més tard d’anunciar-se la seva incorporació i amb prou feines haver-se entrenat amb l’equip, va ser una immillorable carta de presentació; el seu gol va donar el triomf a Butarque (0-1) en un partit en què va ensenyar el millor del seu repertori sense pilota, en què treballa, es mou amb molta intel·ligència i protagonitza infinitat de verinoses desmarcades.

Des d’aleshores ha estat fix per a Francisco, que l’ha alineat de titular en quatre enfrontaments, les quatre victòries que suma l’equip, i ha tingut gairebé sempre impacte en el resultat. Suplent en la desfeta (3-0) de Lugo, només contra l’Oviedo (1-0) a Montilivi no va ser determinant, ja que al camp del Castelló (0-1) també va ser clau amb l’assistència a Enric Franquesa, i aquesta setmana contra el Cartagena (2-1) va marcar un doblet. “És un futbolista fantàstic, fa una feina enorme, i després amb la pilota ens dona moltíssimes coses”, va indicar Francisco, satisfet de la feina del dorsal 18, que s’ha convertit en una alternativa a Stuani, una figura que el Girona ha trobat a faltar, massa dependent de l’uruguaià. “Per a un davanter sempre és important el gol, et dona confiança i, en aquest cas, si serveix perquè l’equip guanyi tres punts encara millor”, va explicar Sylla després de les dues dianes de dimarts.