Sí, sí. Es fa llarga perquè el que volem els jugadors és jugar i acabar com més aviat millor tot això. L’espera és tensa i es fa llarga.

Per al descans va millor, perquè t’ajuda a recuperar-te una mica més en l’aspecte físic i potser també en el mental, però és veritat que es fa més llarga l’espera entre un partit i l’altre. Però està fet així, nosaltres no manem, i el que fem és esperar que arribi el partit.

Són partits diferents. Una eliminatòria no és com un partit regular, i s’han de tenir en compte moltes coses. El valor dels gols dobles, que són 180 minuts i no només un partit..., és diferent. Ara ja només ens falta un partit, és el definitiu, i l’afrontarem amb esperança.

Sí. Perquè la temporada és molt llarga, són molts partits, i havent-t’ho de jugar tot l’últim dia, el treball mental és important. Crec que hem estat un equip fort mentalment durant tot l’any i esperem demostrar-ho una altra vegada diumenge.

No hi ha percentatges. És un altre partit de futbol i està al 50-50. Som conscients que tenim al davant un rival molt i molt potent, que ofensivament és un dels millors equips, que ens posarà les coses molt complicades i que ens farà patir. N’hem de ser conscients. És clar que vam aconseguir un bon resultat en l’anada, però ni està fet ni serà cap camí de roses, tot al contrari. Serà molt complicat i haurem de fer-ho al màxim de bé per assolir l’objectiu. No ens servirà amb menys.

Nosaltres sortirem a guanyar. El primer error seria no fer-ho, seria conservar una cosa que realment no tenim, perquè queda un partit per jugar i l’hem d’afrontar com els hem afrontat tots. Mirar de sortir a guanyar, d’aprofitar el moment de forma en què estem i mirar de dominar tots els detalls i tancar-ho tot cap al nostre costat.

És un equip molt fort en atac, amb jugadors molt ràpids i de qualitat, i tenim molt clar que haurem d’estar en la nostra millor versió per aconseguir-ho.

Cadascú és lliure de dir el que vulgui. Nosaltres, si per alguna cosa destaquem, és perquè hem estat un club modèlic en molts moments, sense sortides de to a pesar d’haver-nos sentit una mica perjudicats. Ells entenc que fan el seu paper i que volen intentar dur la situació al seu costat, però crec que estem en el lloc on toca estar.

És difícil d’entendre. Però són circumstàncies del joc, entenc que l’àrbitre o el senyor del VAR ho va interpretar així, nosaltres no ho podem controlar i, per tant, només podem assumir-ho, empassar-nos saliva i mirar endavant.

L’equip mai s’ha rendit. Tot i els inconvenients i circumstàncies que hem viscut, hem treballat molt bé en el dia a dia. I quan l’equip ha anat recuperant efectius i cadascú ha anat trobant el seu millor moment, s’ha vist al camp i ara tenim una possibilitat molt bonica.

El passat és passat. Serveix per haver-ne après. Però ara no ens solucionarà res el passat ni el futur. Hem de viure el present.

Potser allò va ser més excepcional, per com van anar les eliminatòries. El més important és pujar, com sigui. En això treballem.

Sí, la veritat és que m’he trobat còmode, a gust, amb la confiança del mister, que ha estat molt important. Un busca això, sentir-se a gust, estimat i amb suport. Això fa que estiguis més còmode i puguis rendir millor.

Són circumstàncies del futbol. Ja fa molts anys que estic en aquest món i sé una mica com va. Les converses van molt ben encaminades, i el Girona és un club modèlic per això. Crec que segur que ens entendrem, perquè és la intenció de les dues parts, segons em consta. Ara mateix no és el que més em preocupa. Estem centrats en l’objectiu de diumenge.

El club entén la meva situació, i jo també entenc la seva. Al final, parlant, suposo que no hi haurà cap problema perquè ens entenguem.

Sent realista i sincer, jo crec que sí. Però en futbol passen moltes coses rares i mai se sap. La meva intenció és seguir, crec que la del club també és que continuï, i segur que hi haurà un final feliç.

No. De promesa, cap. Farem el que hem fet tot l’any. Hi ha hagut cops que hem estat millor i altres pitjor, però l’equip sempre ho ha donat tot. És l’últim esforç i tinc molt clar que ningú escatimarà res.

Sí, en tindrem uns quants dels nostres, que segur que ens donaran un cop de mà quan faci falta. Això és d’agrair.