Un neguit menys. Dos, si hi comptem l’extrem del Girona Bryan Gil. Arriba un punt que l’únic interès de partits com el que jugava la selecció espanyola ahir al vespre contra Dinamarca és saber si algun jugador es lesiona. És un no parar; ahir els va tocar a Baena i Zubimendi. No van rebre ni Olmo, ni Pedri ni Casadó, però els clubs catalans tampoc han sortir del tot indemnes dels primers dies de l’aturada, perquè Yangel Herrera va durar deu minuts mal comptats en el Veneçuela-Brasil i va confirmar que el Girona viu un d’aquells moments inexplicables en què se li lesionarien els futbolistes fins i tot assistint a una gala de premis. A Copenhaguen, els aficionats blanc-i-vermells es van estalviar els neguits per Bryan Gil i els blaugrana, per Pau Cubarsí. Perquè ni l’un ni l’altre formaven part de la convocatòria específica per al partit de l’equip espanyol a Dinamarca, per acabar d’arrodonir l’embolic que s’ha fet De la Fuente amb el defensa d’Estanyol.

Tots som esclaus de les hemeroteques. Aquesta vegada, però, no hem hagut d’anar gaire enrere per constatar la incoherència del seleccionador espanyol, que fa vuit dies argumentava l’absència de Cubarsí: “Tenia una ferida molt important, profunda, amb nou punts de sutura. No valia la pena. Sempre hem dit que cuidem la salut dels futbolistes.” D’acord, el central va jugar al cap de dos dies amb el Barça, al camp de la Real Sociedad. No pas perquè li hagués desaparegut per art de màgia la ferida, sinó que ho va fer protegit amb una màscara. Amb un punt de risc innegable. Això el curava de cop? Ja no hi havia ferida? Sí, si ha pogut jugar un partit amb el Barça, és defensable pensar, sobretot per part d’aquells que troben sentit en els partits de seleccions, que també ho hauria de poder fer amb Espanya. Però valia la pena? Què s’hi jugaven? Tenien la classificació a la butxaca, i amb un punt més s’asseguraven el primer lloc.

Un cop cau Pau Torres per lesió, no té res més per triar, entre tots els defenses de totes les edats? Sobretot tenint en compte que acabes de dir públicament que li donaràs descans i que cuides la salut dels futbolistes. I que ho has dit en un moment delicat, en què s’han acumulat les lesions greus de futbolistes i s’han anat escampant les queixes per un calendari que no s’agafa per enlloc i que s’ha acabat de complicar amb competicions tan discutibles com la Nations League, que De la Fuente es pren com si no hi hagués res més important fins i tot quan ja ha aconseguit la classificació i podria obrir el ventall a futbolistes que ha vist menys.

No em val l’argument que el jugador és el primer interessat a ser a tot arreu i a jugar-ho tot. Segur que Pau Cubarsí està encantat que tothom el vulgui. Però una mica de descans li convindria. I no hi havia millor escenari que aquesta aturada de la competició a primera per desconnectar una mica de futbol i esperar que li cicatritzi la ferida escarxofat al sofà, en una sala de cinema o a la plaça del poble. Doncs no. Anades i vingudes. D’albirar el descans, a ser convocat d’urgència dimecres per anar-se’n cap a Las Rozas a integrar-se a l’equip espanyol. I per ser ahir un dels futbolistes descartats per al partit contra Dinamarca, cosa que no l’exclou del de dilluns contra Suïssa, a l’Heliodoro Rodríguez López. Anar-lo marejant. No, no valia la pena, Luis. Ja tenia raó.