Girona

POL LOZANO

MIGCAMPISTA DEL GIRONA

“Perseverar ha donat el premi de ser on som”

“El meu any és com el de l’equip perquè al principi de temporada va costar molt però hi ha hagut un bon creixement“L’objectiu és pujar a primera sigui com sigui. Per què no l’ascens directe? Estem en una situació en què hem de ser ambiciosos”

Aleix Garcia és un dels millors jugadors de la lliga, si no el millor. És fàcil jugar amb ell perquè t’hi entens a la primera
No hi ha fantasmes amb el ‘play-off’. L’equip està conscienciat a pujar i no pensa ni en el passat ni el futur
Si tothom parla bé de Míchel és per alguna cosa. Et dona les claus per guanyar i, si les segueixes, guanyes. Hi confiem moltíssim

Pol Lozano Vizuete (6/10/1999, Sant Quirze del Vallès) s’ha convertit en un dels homes importants per entendre el bon rendiment del Girona després d’un inici de curs més gris, com la resta de l’equip, marcat per una lesió. El migcampista, cedit per l’Espanyol, té clar que la decisió de venir al conjunt gironí va ser la correcta i desitja rematar la temporada amb el seu segon ascens consecutiu a la màxima categoria.

Va arribar al Girona cedit per l’Espanyol després d’assolir l’ascens. Com es pren aquella decisió?
Crec que era bastant clar que havia de sortir per buscar minuts i vam buscar una opció que fos bona per a tots. Va ser relativament fàcil i va anar bé, perquè vaig poder estar tranquil tot l’estiu i vam fer el que era més correcte.
Havia estat gairebé tota la vida a l’Espanyol. Li va ser difícil sortir del club?
Evidentment, sortir de qualsevol lloc és dur, i més quan fa tants anys que hi ets, però al final has de fer el que sigui millor per a la teva carrera com a futbolista.
Els segueix des de la distància? Com els veu?
Sí que els vaig seguint, però al final també em perdo molts partits perquè estic més centrat en el Girona. La veritat és que aquest any estic bastant aïllat de tot i estic molt centrat en el dia a dia aquí al Girona, però de tant en tant sí que els vaig seguint quan puc.
Tenia més propostes, a part de la del Girona?
Evidentment que sí, però era el que creia que podia ser la millor opció i la que més il·lusió em feia. Abans de venir vaig parlar amb Quique Cárcel i es va acabar produint. Vam estar molt tranquils des del primer moment.
Després d’aquests mesos, creu que la decisió va ser la correcta?
I tant, crec que ha estat la decisió correcta. Independentment de si els resultats en la lliga haguessin anat millor o pitjor, veure l’estructura que té aquest club, la manera com es cuida el jugador... Per aquests aspectes penso que ha estat una molt bona decisió. Jo estic molt content d’estar aquí i crec que el club també està content.
Què és el que més l’ha sorprès del Girona?
M’ha sorprès tota l’estructura que té el club a l’hora dels entrenaments, el tema dels dinars conjunts i altres aspectes interns. Sobretot el que m’ha sorprès molt és el futbol de base que hi ha, perquè venia de l’Espanyol, en què el futbol de base tothom és conscient que és molt potent, però aquí veus els jugadors del filial que venen a entrenar-se amb el primer equip i tenen un nivell altíssim. Crec que és una feina que el club està fent molt bé.
En què ha millorat més Pol Lozano aquesta temporada?
Al final jugar i tenir minuts et dona moltíssima experiència. Hi havia moltes fases del joc que abans segurament no dominava tant i ara, jugant minuts, he guanyat aquesta experiència important en moltes jugades. Puc dominar més fases del joc i això et dona una qualitat superior com a jugador. Crec que ara he millorat a l’hora de saber gestionar els partits en general.
Té contacte amb algú de l’Espanyol per avaluar aquesta progressió?
Anem parlant. La veritat és que no gaire sovint, però sí que tinc comunicació amb el club, però jo em centro a intentar fer les coses bé.
Pensa a jugar a l’Espanyol la temporada que ve?
No, la veritat és que de moment només penso en el partit que tenim diumenge contra l’Almeria per poder guanyar i retallar la diferència que tenen respecte a nosaltres. No miro gaire més enllà.
Com valora la seva temporada fins ara?
Crec que ha estat bastant com la dinàmica de l’equip. Al principi de temporada em va costar molt, però en general com a tot l’equip. Vam començar amb moltes derrotes, massa, i l’evolució de l’equip i la meva personal han anat bastant lligades. És veritat que ara estic vivint un bon moment i l’equip també està clarament en un moment de creixement, cosa que he pogut aprofitar molt.
El seu inici va estar marcat per una lesió. Com ho va viure?
Ho va fer més difícil perquè es va ajuntar tot: la lesió i veure que l’equip no aconseguia resultats. No va ser un bon moment, però la mentalitat que vaig tenir des del punt de vista individual i que té aquest vestidor ens va permetre revertir aquesta situació. Van ser setmanes de recolzar-me molt en els companys per tirar endavant i millorar.
Què va permetre aquest canvi de dinàmica?
És cert que des del principi ja confiàvem molt en el que ens deia Míchel. No vèiem resultats però sabíem que no estàvem en el mal camí i el que vam fer va ser seguir. La perseverança ens ha donat aquest premi i ara ens trobem molt més còmodes.
Quin paper ha tingut Míchel en aquest procés?
Si cada jugador que parla destaca la seva figura, deu ser per alguna cosa. És el nostre líder i nosaltres vam confiar en ell des del principi i hem vist que ens ha donat resultat. És impossible desconfiar d’una persona que et dona les claus per guanyar un partit i quan les poses en pràctica sobre el camp guanyes. Confiem moltíssim en ell.
És un tècnic diferent dels tècnics a què estava acostumat?
Sí. Crec que no havia tingut cap entrenador amb un perfil similar al seu. La veritat és que estic molt content d’haver pogut treballar amb ell.
Després de la lesió ha estat gairebé sempre titular.
Jo sabia que havia de donar el millor de mi perquè jugo en una posició que és molt important, una zona clau en els partits i en què hi ha molta competència dins de la plantilla. Quan vaig tenir l’oportunitat penso que vaig oferir un bon nivell i l’he intentat mantenir sempre que he pogut jugar.
Què aporta que el faci ser gairebé indiscutible a l’onze?
És una posició en què tenim molts perfils diferents i hi ha qui pot aportar unes coses o unes altres, i no tots els partits són iguals. En alguns necessites altres característiques que potser no tinc tant. Però personalment em trobo molt còmode amb la sortida de pilota, el joc interior i el futbol de continuïtat que tenim. Penso que la idea de joc m’afavoreix molt.
Ha compartit el centre del camp sobretot amb Aleix Garcia. S’hi sent còmode, amb ell?
Evidentment que sí. A mi em sembla un dels millors jugadors de la categoria, si no el millor, i és molt fàcil jugar amb jugadors així perquè t’hi entens perfectament a la primera. A més, m’està ajudant molt.
Altres dies ha jugat sol al pivot. És complicat amb tants jugadors al davant que pensen més en la porteria rival?
Canvia força, i segons quina és l’estructura de l’equip has de fer una feina o altra, però la veritat és que quan he jugat sol de pivot, com un 6 més pur, m’he trobat bastant còmode. És un altre tipus de feina, però és qüestió de trobar un equilibri en què tots ens puguem ajudar.
Parla d’equilibri. Al vestidor hi ha molts joves i alguns veterans consagrats. Funciona?
És un vestidor molt jove, sobretot si el compares amb altres equips de la categoria. Però hi ha molts jugadors que venen de l’estructura del club i, com deia abans, m’ha sorprès molt el nivell que hi ha. Sobretot la mentalitat que tenen, que és un factor que no trobes a tot arreu. Això és un gran treball de l’àrea tècnica. Al vestidor tenim l’equilibri entre gent jove que vol triomfar i gent més veterana que vol que els joves triomfin. Des del meu punt de vista és un èxit assegurat.
Van guanyar per 5-1 l’Eivissa. Va ser el millor partit?
Pel resultat és evident que sí. Analitzant el partit, hi ha petits detalls dels quals la gent segurament no s’adona però que et demostren que no és casualitat que el resultat fos el que fos. Són els detalls que a principi de temporada no mostràvem i ara sí, i la diferència es nota.
Després de les tres victòries, què es respira al vestidor?
Nosaltres des del principi volem guanyar tots els partits. Ara en queden deu i volem guanyar aquests deu. El nostre objectiu és pujar a primera sigui com sigui i per això volem guanyar tots els partits que queden.
Parlen de l’ascens directe?
Sí, per què no? Estem en una posició en què hem de ser ambiciosos. Gairebé no tenim res a perdre i si tenim la mentalitat de guanyar aquests deu partits estarem molt a prop de l’ascens directe. Confiem molt en les nostres possibilitats i estem segurs que ho podem fer.
Quantes vegades pensa en els punts que es van escapar a l’inici de curs?
Hem pensat molt que en aquelles jornades vam perdre moltíssims partits i si haguéssim aconseguit més punts ara potser parlaríem d’una altra cosa, però la situació és la que és. L’hem aconseguit millorar i ara mateix tenim la confiança per guanyar qualsevol partit a qualsevol equip.
Van dubtar amb la irregularitat del gener i febrer?
No, crec que no. Són resultats contra equips de la zona alta. Contra l’Eibar sí que confiàvem guanyar i vam acabar perdent. Després han passat les setmanes, nosaltres seguim fent el nostre joc, seguim guanyant i no estem tan lluny.
La sensació és que tornen a gaudir jugant.
És la base del futbol, poder disfrutar jugant. Si no ho fas es nota molt sobre el camp. Nosaltres som un grup que ens entenem molt bé, disfrutem molt jugant com juguem, però al final això també t’ho dona el fet de guanyar o no. Si tenim la mentalitat guanyadora segurament disfrutarem més, i aquesta és la mentalitat que tenim ara.
Si no pot ser l’ascens directe quedarà el ‘play-off’. Es veuen fantasmes al vestidor?
No. Crec que la gent està molt conscienciada que hem de pujar a primera. És el nostre objectiu. No pensem ni en un futur ni en un passat. Estem molt centrats en el dia a dia i crec que és bo. Somiem amb un ascens directe i si no hem d’aconseguir una plaça per al play-off i allà, a guanyar.
El curs passat ja va pujar amb l’Espanyol. Hi ha similituds?
Són situacions molt diferents. Sincerament penso que pel nivell de la plantilla són casos similars, però són casos diferents, amb ambients diferents i no tenen res a veure. Al final, però, és complir l’objectiu.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)