Bany de masses per als herois
El Girona FC i el Bàsquet Girona celebren l’ascens a la màxima categoria en una festa conjunta que fa sortir als carrers tota la ciutat
Desfermats, els jugadors dels equips de futbol i de bàsquet prometen molts més èxits a una afició que es torna a omplir d’orgull gironí
Girona és de primera. I que sigui per molts anys. I és que la felicitat que es respirava ahir a la ciutat de Girona és impagable. La festa pels ascensos a primera divisió del Girona FC i a l’ACB del Bàsquet Girona no va començar fins a la tarda, però l’ambient festiu va ser palpable des de bon matí, ja que la nit anterior també va ser d’allò més llarga per a molts aficionats. Les samarretes vermelles del bàsquet i les blanc-i-vermelles del futbol van inundar els carrers i els somriures de tots els aficionats anaven d’orella a orella.
Rua multitudinària
Tota l’alegria viscuda durant el dia es va transformar en eufòria a la tarda amb l’inici de la rua dels grans protagonistes, els jugadors de tots dos equips. Tal com estava previst, la rua, amb una comitiva liderada per l’autocar descapotable dels jugadors, que anava amb els logotips dels escuts dels dos clubs i del patrocinador Estrella Damm, i seguida per dos autocars més amb els treballadors dels clubs i alguns familiars, va sortir de Montilivi a 2/4 de 7 amb els jugadors de l’equip de futbol. Des de la porta de l’estadi els jugadors ja van tenir el suport d’un bon grapat d’aficionats, que es va anar fent més i més gran durant tot el recorregut. La primera parada va ser a Fontajau, on l’autocar va recollir els jugadors del Bàsquet Girona. A partir de llavors la marea humana es va fer gegant i va recórrer la ciutat en direcció a l’ajuntament, on també ja hi havia milers d’aficionats que havien omplert els voltants de gom a gom. Un cop arribats a la plaça del Vi es va fer la primera festa.
Abans que els jugadors sortissin al balcó de l’ajuntament, l’alcaldessa, Marta Madrenas, va fer la recepció oficial al Girona FC i al Bàsquet Girona, acompanyada del vicealcalde Quim Ayats i el regidor Adam Bertran. Madrenas va entregar un trofeu commemoratiu a tots dos clubs. I després sí, la festa es va traslladar al balcó, fent embogir tots els presents. Marc Gasol, Stuani i Míchel van ser les tres figures més ovacionades en una festa dirigida per Oriol Bernà i Albert Bassas, els locutors de Fontajau i Montilivi, respectivament. No hi va haver gaires parlaments, perquè només van prendre la paraula els presidents, els entrenadors i els capitans d’ambdós equips.
Qui més va entusiasmar els aficionats va ser el tècnic del Girona, Míchel Sánchez, que es va atrevir a pronunciar la paraula Europa pensant ja en la temporada que ve. Marc Gasol no va ser tan ambiciós, però va agrair l’estima que rep de la ciutat. En canvi, el tècnic, Jordi Sargatal, sí que es va atrevir a dir que després de complir el somni de l’ascens encara en volen “molt més”.
Gran final a Montilivi
Un cop la pluja de confeti va posar el final de festa a la plaça del Vi, el Bàsquet Girona va tornar cap a Fontajau i el Girona es va dirigir a Montilivi, on hi havia preparat l’últim acte de la festa de l’ascens obert al públic –després l’equip va continuar la celebració amb un sopar i una llarga nit en una discoteca de la ciutat–. Més de deu mil aficionats van omplir les graderies de l’estadi i es va rendir als seus jugadors. Sobre la gespa van ser més els jugadors que van agafar el micròfon per celebrar l’ascens, tot i que un dels més aplaudits va tornar a ser Míchel, que es va atrevir a repetir la paraula Europa.
Tots els capitans es van dirigir a l’afició, inclòs un Borja García que va emocionar tothom parlant d’Eloi, Granell –tots dos eren a la plaça del Vi–, Pere Pons i Aday. Un altre dels més ovacionats va ser Álex Baena, que va deixar la porta oberta a continuar en el Girona. “Gràcies a tots per aquesta temporada, m’heu fet sentir com a casa. Espero que aquest no sigui el punt final i ens puguem veure aviat”, va dir el murcià, molt ovacionat.
La festa va acabar amb la volta d’honor, un concert de Stay Homas i la invasió de camp quan ja quedava poca gent a Montilivi, que es va sumar a la festa amb els jugadors.