Brots verds entre hàndicaps
El Girona acaba la pretemporada encara amb la plantilla per refer, però ja amb pinzellades per a l’optimisme
Tot i que de poc valor, els gironins han guanyat, empatat i perdut dos partits; les derrotes, contra rivals de Champions
Míchel ha compaginat el ja clàssic 3-4-2-1 amb el 4-3-3 amb què anhela jugar
Al Girona se li ha acabat el període de proves. Aquella fase inicial del curs que serveix per posar a to físicament, tàcticament i mentalment una plantilla per tal d’afrontar amb garanties la competició oficial. Però a l’equip blanc-i-vermell la pretemporada se li ha fet curta, perquè va començar tard, però també perquè la direcció esportiva del club no ha sabut o no ha pogut oferir més noves peces al cos tècnic, que ara hi haurà d’encaixar pel cap baix sis fitxatges més, ja amb la lliga en dansa. Per sort, quedava pòsit entre els jugadors (i el tècnic) que es mantenen de la històrica temporada passada i alguna de les sis cares noves ha ofert un rendiment immediat i esperançador. Són els brots verds als quals agafar-se de cara a l’inici de la competició oficial, diumenge a Mestalla contra el València (19.30 h). Allà s’hauran acabat les proves i anirà de debò.
Condicionats
El Girona va ser l’equip de primera que més tard va iniciar els entrenaments, però també va ser el que més tard va acabar de competir després d’arribar a la final del play-off d’ascens. A més, la planificació esportiva s’ha endarrerit molt pels diversos condicionants que presenta el mercat i la complexitat de les operacions i les baixes per lesió arrossegades del final de la campanya anterior –Bernardo, Iván Martín, Borja García i Ibra no han jugat cap partit amistós– van deixar Míchel amb molt pocs efectius del primer equip per afrontar els primers partits, un fet que va provocar l’aparició en massa de futbolistes del filial i algun dels juvenils. En aquest apartat, Joel Roca, amb només 17 anys, ha causat impacte al cos tècnic, que no ha dubtat a utilitzar-lo en els sis partits disputats, tant a la mitjapunta com de segona punta, a l’extrem i, fins i tot, en el carril.
L’arribada amb comptagotes de les noves incorporacions –de moment, sis– ha permès a l’equip créixer en efectius, però també en rendiment. El Girona ha acabat guanyant dos partits, contra l’Andorra (2-0) i el Club Bolívar en el torneig Costa Brava (2-0); n’ha empatat dos més –el primer, contra el Peralada, amb molt pocs entrenaments a les cames (0-0), i el darrer, contra el Saragossa (1-1)–, i n’ha perdut dos contra els rivals més exigents de la pretemporada, dos clàssics europeus habituals en la Champions, el Benfica (4-2) i el Nàpols (3-1). En els dos partits, l’equip gironí va mostrar bones estones de futbol, però també errades que, en vista de la qualitat rival, costen molt cares.
L’efecte Taty
Entre els sis fitxatges, qui més ha meravellat i excel·lit ha estat Taty Castellanos. En només tres partits –cap dels quals jugant els 90 minuts–, s’ha convertit en màxim golejador de la preparació, amb tres dianes. L’argentí ha demostrat que ha aterrat a la plantilla en plena forma i venint de competir a l’MLS amb el seu anterior equip, el New York City. El davanter ha demostrat la seva qualitat amb la pilota, jugant d’esquena, generant joc i rematant, gairebé sempre al primer toc, però també sense, amb una pressió elevada que li permet recuperar la pilota en més d’una ocasió, incomodar la sortida de pilota del rival i generar espais als interiors en la desmarcada altruista.
Taty ha aconseguit una ràtio d’un gol cada 55 minuts de joc, dada que fins i tot el fa partir amb un lleuger avantatge respecte a Stuani per ocupar la referència de l’atac.
Entre els jugadors amb més minuts a les cames en la pretemporada, hi trobem Terrats (391), que ha ofert un gran rendiment; Arnau (382); Bueno i Aleix Garcia (378); Juanpe (345); Juan Carlos (325), i Ureña (303), els únics que han superat la barrera dels 300 minuts entre els 29 futbolistes utilitzats per Míchel en total.