n adolescent japonès a Girona

Només tenia disset anys i el meu cap tan sols pensava en futbol”, diu el davanter nascut a Nagareyama, una ciutat petita situada a la prefectura de Chiba. Hiroshi va arribar sense cap noció de català ni de castellà, el jove futbolista va estar uns mesos amb un traductor al seu costat. “La meva adaptació va ser complicada. Vaig estar uns mesos sense jugar fins que no vaig complir els divuit anys i em va arribar l’oportunitat. Curiosament, vaig debutar amb el Girona al camp del Sevilla Atlético i en el descans el mister em va substituir perquè no estava jugant bé (riu). Els companys i Agné em van ajudar molt a veure què era el futbol professional. Eren els meus inicis i fins avui...”, explica amb un punt de nostàlgia al seu rostre. Hiroshi parla durant tota l’entrevista amb un castellà fluid i explica la seva relació amb l’idioma. “Vaig estar un any per entendre els idiomes (castellà i català) i dos anys per poder parlar bé el castellà. En català vaig aprendre a dir tallat amb gel, bacallà, adeu, menjar o merci. Vivia a la residència de la Universitat de Girona i a prop hi havia el restaurant Mas de la Creu d’en Rafa i la Mati, on anava cada dia a menjar. No vaig provar d’anar a cap altre lloc, era jove i no tenia cotxe. Encara guardo relació amb tots dos i, fins i tot, van venir a la meva boda al Japó”, relata el futbolista.

L’adaptació a l’equip, cosa de tots

“Al vestidor hi havia una persona que em va ajudar molt: Jito Silvestre. Cada matí em preguntava coses de sí o no, evidentment jo no entenia res. Jito era ben boig, però em va ajudar en la meva integració al grup”, riu imitant amb la veu aquells moments. Era la primera experiència d’un noi jove fora del Japó i Hiroshi volia fer carrera al futbol. “Jose, Chechu, Diego, Cañas..., hi havia un ambient molt bonic i els veterans sempre feien broma amb mi. Ells van ser el primer pas per conèixer com anava el futbol d’alt nivell. Va ser important pel meu creixement personal”, valora el nipó.

El Sevilla i un nou moviment econòmic per créixer

El futbol ha evolucionat molt, per bé o per malament, les xifres que es mouen actualment poca cosa tenen a veure amb les de fa tretze anys. És un bon moment, ara que el club disposa d’un dels pressupostos més elevats de la seva història, per recordar la marxa d’Hiroshi al Sevilla Atlético. El davanter va retornar a l’estiu al Sabadell, on va fer un gran any a segona divisió B, però no entrava dins dels plans d’Agné. El Sevilla n’estava el cas i ràpidament va entrar en negociacions amb el club gironí. No va ser fàcil, però es va acabar concretant una venda històrica per un club que anava creixent de mica en mica. Hiroshi, però, no era conscient del que suposava: “Ho vaig veure després de marxar, jo aleshores no n’era conscient. Si el club va guanyar aquesta quantitat, jo estic content, per mi és el Girona, el club que sempre portaré dins meu.”

Aquí va iniciar una de les etapes més ben reconegudes de futbolista, un nou Hiroshi al Nervión. “L’any del Sevilla va ser una meravella, vaig marcar molts gols amb el filial (20) i vaig poder debutar en el primer equip”, en el moment que Hiroshi entrava per debutar, ni més ni menys, que en un derbi contra el Betis, ni Marcelino García Toral ni el davanter japonès sabien que el Girona se’n beneficiava. De fet, el club gironí, aleshores presidit per Ramon Vilaró, va percebre una quantitat de 25.000 euros en variables, que se sumaven als 150.000 pel traspàs. Fins aquell moment, el segon millor traspàs de la història del club, només superat pel de Ranko Despotovic a l’Urawa Red Diamonds japonès per una xifra de 700.000 euros. Ara, com hem dit, són xifres que estan dintre la normalitat del club. Per valorar i recordar que el camí fins a l’elit, per al Girona, no ha estat fàcil, sempre quedarà la història del traspàs d’Hiroshi.

Un somni curiós i un altre de ben viu

Una de les aficions que ha anat desenvolupant el japonès és la de comentar partits, concretament de la lliga espanyola. “Al Japó hi ha una televisió que té els drets televisius de LaLiga i, com que al país no hi ha gaires jugadors que hi hagin jugat, em van trucar a mi. Ja fa uns deu anys. Tinc el somni de comentar un partit del Girona i esperem que aviat es faci realitat ara que és a primera perquè de moment tinc molta mala sort”, diu Hiroshi.

Per altra banda, el futbolista japonès també té un pensament ben viu i que sempre, com diu ell, porta a dins seu. “Girona és una ciutat i un club molt especial. Sempre que parlo amb els coneguts de la ciutat els dic que m’agradaria molt tornar a jugar per aquí i venir a viure a Girona. No hi ha cap ciutat que m’hagi captat tant”, raonava el primer jugador asiàtic a vestir la samarreta del conjunt gironí.

Girona-Sevilla, una prèvia especial

“Em sorprèn molt veure el Sevilla en aquesta situació. Tenen molts lesionats i els fitxatges que han fet no han acabat de funcionar. També troben a faltar les baixes en defensa d’aquest estiu. Serà un partit important per als dos equips per demostrar el seu nivell veritable”, comenta Hiroshi.

Un dels factors importants per puntuar, tot i que no decisiu, és disputar partits com a local, davant la teva afició. L’actual davanter de l’Adelaide recorda en especial el feu gironí: “Montilivi és un estadi no gaire gran, però és molt bonic jugar-hi. L’ambient era una cosa que m’agradava molt. Ara sé que hi va molta més gent i és especial per a la ciutat ser de primera”, sentencia Hiroshi, que no vol pronunciar-se per dir qui guanyarà el partit entre dos equips que el van veure fer les primeres passes en lligues professionals. Tanta és l’estima que Hiroshi té pel Girona i la seva gent que vol tancar la conversa amb un missatge: “Moltes gràcies i ens veiem el dia que torni a Montilivi, segur que hi tornaré.” Amb el posat alegre i disciplinat, Hiroshi dona valor al passat i al present, per mirar el futur, com ell fa, amb alegria.