Girona
opinió
Gràcies!, gràcies!, gràcies!, gràcies!, gràcies!, gràcies!
M’imagino Míchel, que ja subordina el català de manera tan purista com juga el seu equip, llegint el meu últim article de la desfeta a Cadis al vestidor després de cantar l’onze. El sento vocalitzar les darreres frases: “Aquesta nit, contra l’Almeria...
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Altres articles de l'autor
