Quan guanya el Girona per mi sempre és una doble victòria: venç el meu equip i ho fa amb l’estil de joc que més m’agrada, la manera de jugar en la qual l’equip s’agrupa i s’organitza a través de la possessió de la pilota. Per jugar així, necessites migcampistes com ara Aleix Garcia, jugadors que sempre la volen, que porten el ritme que convé, que es col·loquen en espais on generar superioritats i que no refusen el risc per buscar la millor opció a l’hora de sortir jugant.

Aquesta temporada suma les mateixes assistències, cinc, que en els 42 partits de la temporada passada, té una mitjana d’encert en la passada d’un 89%, quatre de cada deu centrades seves troben rematador i dona tres passades clau a cada partit. A tot això, hem de sumar el fet que guanya el 60% dels duels i que recupera cinc pilotes cada jornada. Unes estadístiques que el situen com un dels millors jugadors de la lliga i un dels deu amb més incidència de tot Europa. Veure jugadors com ell jugant així cada partit és per mi una altra victòria i gaudir de la seva classe, un motiu suficient per anar cada quinze dies a Montilivi.

Quina sort veure’t jugar de blanc-i-vermell, Aleix. Quina sort!