Molt satisfets i contents pel partit que vam fer contra l’Almeria. Veníem d’una derrota dolorosa, ja que el de Cadis era un partit important per guanyar, però no vam jugar bé. Havíem de revertir la situació per canviar el xip d’una setmana a l’altre. A Montilivi tot es va donar, va ser maco, ens vam sentir còmodes i vam poder guanyar. Ara només volem mantenir la ratxa.

Ho vam passar molt bé. Va ser una festa per a la gent i ho vam gaudir tots, els jugadors i l’afició. Era molt important guanyar, necessitàvem els tres punts sí o sí.

Sempre és important marcar sobretot sent davanter. El davanter viu del gol i necessita sí o sí marcar per ajudar l’equip. Si no es pot, haig de tractar de fer el meu joc també perquè els extrems o els mitjapuntes puguin fer gol i generar espais, que també és important. La feina del davanter és fonamental, tenim bons atacants, i tots hem d’aportar el màxim.

Sí. A un també li costa, ja que vols marcar sempre. Quan no fas gols és fotut. Venia d’un equip en què a cada partit feia gols, venia del New York City, on era el davanter que feia gols, i quan tens una ratxa d’un parell de partits que no marques penses que tot va malament. Cal ser realista i veure també l’altra feina que fas sense pensar només en els gols. Sabia que estava fent un bon treball tot i que no es donaven els resultats. Van ser unes setmanes tristes i havia d’inventar-me alguna cosa per oblidar-ho. Sabem que tenim molt bons davanters, com ara Stuani, Viktor, Roro, Iván..., i tots els que entren poden fer la feina de la millor manera. S’ha de tenir els peus a terra i pensar que qualsevol pot jugar.

Està clar. Venia d’una lliga diferent, ara estic en una de les millors del món. Tocar de peus a terra és fonamental, ja que sé que m’enfronto a millors centrals, rivals, joc… Tenim un equip molt bo i els companys et poden deixar una o dues ocasions clares a cada partit i haig d’estar mentalitzat per transformar-les, ja que si no pots fer gol el cap et mata.

És una lliga increïble. De les millors del món juntament amb la Premier, de les cinc més grans d’Europa. Un ha de gaudir d’això, és el meu primer pas a Europa, estic molt content i còmode aquí i òbviament em sorprenen moltes coses com ara el joc i el ritme. Tot és important per al meu creixement.

Sí. És molt important el tema de la pressió. El tècnic ens demana que pressionem i que ho fem amb ordre. Sé que puc ajudar molt en aquest aspecte. M’agrada córrer, pressionar i sacrificar-me per l’equip. Aquest també és el meu joc i em sento molt còmode amb els companys que han anat jugant, Yangel, Borja, Iván… Amb línia de quatre no només em sento còmode jo, sinó tot l’equip.

Tinc molt bons companys al davant i també al darrere amb grans centrals i laterals. Tenim un bon equip amb el qual podem aspirar a molt. És important l’objectiu, però també tenim una bona plantilla per estar més amunt. Hem perdut molts punts en la primera volta que mereixíem haver sumat, va ser una llàstima, però ho revertirem. Estem en un tram de campionat interessant i veurem fins on podem arribar.

Sé que Stuani és un històric a Girona. El gaudim molt i és el nostre capità. El respecto molt però amb aquest esquema només pot jugar un i el mister està apostant per mi. No vol dir que ell no estigui bé, al contrari, està de la millor manera i tenim una relació molt bona, molt seriosa en la feina i sana. És un fenomen i ens intentem donar suport en el que podem, ja que els davanters tenim converses que no es poden tenir amb altres persones i estem molt bé.

En detalls de davanters, en l’experiència. Quan no estan anant bé les coses i no arriben els gols ell et parla i t’aconsella aspectes a millorar. En el dia a dia és espectacular, sembla que tingui 20 anys per com treballa, s’entrena i es cuida. És un exemple.

Són partits clau en què hem d’intentar treure el màxim de punts per tot el que vingui. Tots els rivals són complicats i hem de tractar de continuar amb el nostre joc. Venim d’un 6-2, una cosa complicada de fer a primera, però hem d’agafar confiança per mirar cap amunt.

Soc molt ambiciós i intento mirar cap a dalt. També s’ha de ser realista i fixar-nos en els partits del cap de setmana quan un guanya, com acaba la jornada, mirant partits de rivals directes. Sempre estem allà i hem d’apostar per anar a més. L’objectiu de passar dels 53 punts de la primera temporada a primera és un repte important i molt ambiciós.

I tant. La veritat és que he patit molt la meva trajectòria. En el meu pas per l’Uruguai vaig començar a jugar a segona, però era important per mi jugar i venia de no ser important a l’Universidad de Xile. Era molt jove i havia de sumar experiència. El més important és que estic on estic per tot el treball i el sacrifici que he fet; ningú m’ha regalat res i per mi això és important en el dia a dia. Intento fer el màxim i representar la samarreta que em poso el millor que puc.

I tant que sí. Quan un marxa de casa cap a un altre país això et fa tenir els peus a terra, fer coses en què de petit no pensaves, com per exemple pagar rebuts de la llum sol, en un país que no era el meu. Aquestes petites coses et fan avançar a la vida i en el futbol o amb els companys que fas. Tot això és clau, i també l’entorn. En el futbol, la família, els amics i la gent que se t’apropa t’ajuda a créixer.

A l’Argentina mai vaig jugar, però és un objectiu que tinc en el futur i em trauré l’espina de jugar en aquell futbol. Em van acollir altres tipus de països, com ara Xile, l’Uruguai o els Estats Units, on vaig créixer com a futbolista i on he viscut moments molt importants de la meva vida. Ara estic a l’Estat espanyol gaudint i treballant per fer-ho el millor possible.

És un objectiu que vull. M’il·lusiona molt i ja vaig tenir l’oportunitat de representar la sub 23 en el preolímpic i vam acabar campions, era fonamental per al país. Tenim una selecció molt important, vam acabar campions del mundial i tenim el millor jugador del món; per tant, sé que és molt complicat arribar allà per tots els argentins que hi ha per Europa i per tot arreu. Que ningú m’ho regali, vull ser-hi de la millor manera si és que em toca arribar-hi mai.

Va ser increïble. Vam tenir l’aturada i ens van donar uns dies. A l’Argentina vaig veure el primer partit i la resta a fora i de pretemporada amb l’equip. La final va ser brutal, la vaig veure a Barcelona, en un restaurant argentí i va ser una festa molt maca que vaig viure en primera persona.

Òbviament em vull quedar aquí, hi estic molt a gust. A Europa segur, però són coses que s’han d’arreglar entre clubs i jo no m’hi poso. Jo gaudeixo jugant i amb la samarreta que em toqui representar ho intento fer de la millor manera possible. El més important és anar pas a pas i gaudir d’això, estar focalitzat en el que toca i ja després les coses sortiran soles.

El Girona és un aparador pel tema del grup i el projecte. Em feia una gran il·lusió, ja que era la primera experiència a Europa i ho volia fer en un lloc on em sentís còmode, familiar. Van insistir perquè vingués; Míchel em va trucar, tota la gent del club i va ser molt maco. Va ser la millor decisió que podia prendre i estic molt content.

Ser al grup és un plus, ja que tens sortides als clubs del grup sempre que ho facis bé i et sentis còmode on hagis d’anar o es faci un estil de joc adequat. Jo venia de fer bons anys a la MLS amb el New York City i tenia altres clubs que s’havien interessat per mi però la millor opció era Girona per l’estil de joc, el fet de poder jugar, competir en una lliga important i com a primera experiència a Europa. És el que volia i així es va anar tot.

No em va arribar res, ni a mi ni al meu representant. Només eren rumors encara que és important que es parlin d’aquestes coses. Estic molt bé aquí.

El canvi és brutal. Vaig estar quatre anys i mig a Nova York. És una ciutat gran i maca, però també necessitava aquesta mena de canvi. Volia un canvi no només futbolístic, sinó en la meva vida. Volia alguna cosa més tranquil·la, sabia que la ciutat era diferent. M’agrada, ja que soc tranquil i familiar. La ciutat és molt acollidora i s’hi menja molt bé, que també és important.

He estat per la Costa Brava. Un dels meus llocs preferits és Calella de Palafrugell, em va tocar estar-hi gairebé tres mesos a l’estiu i la vaig gaudir. També he fet coses per Barcelona.