Molt satis­fets i con­tents pel par­tit que vam fer con­tra l’Alme­ria. Veníem d’una der­rota dolo­rosa, ja que el de Cadis era un par­tit impor­tant per gua­nyar, però no vam jugar bé. Havíem de rever­tir la situ­ació per can­viar el xip d’una set­mana a l’altre. A Mon­ti­livi tot es va donar, va ser maco, ens vam sen­tir còmodes i vam poder gua­nyar. Ara només volem man­te­nir la ratxa.

Ho vam pas­sar molt bé. Va ser una festa per a la gent i ho vam gau­dir tots, els juga­dors i l’afició. Era molt impor­tant gua­nyar, neces­sitàvem els tres punts sí o sí.

Sem­pre és impor­tant mar­car sobre­tot sent davan­ter. El davan­ter viu del gol i neces­sita sí o sí mar­car per aju­dar l’equip. Si no es pot, haig de trac­tar de fer el meu joc també perquè els extrems o els mit­ja­pun­tes puguin fer gol i gene­rar espais, que també és impor­tant. La feina del davan­ter és fona­men­tal, tenim bons ata­cants, i tots hem d’apor­tar el màxim.

Sí. A un també li costa, ja que vols mar­car sem­pre. Quan no fas gols és fotut. Venia d’un equip en què a cada par­tit feia gols, venia del New York City, on era el davan­ter que feia gols, i quan tens una ratxa d’un parell de par­tits que no mar­ques pen­ses que tot va mala­ment. Cal ser rea­lista i veure també l’altra feina que fas sense pen­sar només en els gols. Sabia que estava fent un bon tre­ball tot i que no es dona­ven els resul­tats. Van ser unes set­ma­nes tris­tes i havia d’inven­tar-me alguna cosa per obli­dar-ho. Sabem que tenim molt bons davan­ters, com ara Stu­ani, Vik­tor, Roro, Iván..., i tots els que entren poden fer la feina de la millor manera. S’ha de tenir els peus a terra i pen­sar que qual­se­vol pot jugar.

Està clar. Venia d’una lliga dife­rent, ara estic en una de les millors del món. Tocar de peus a terra és fona­men­tal, ja que sé que m’enfronto a millors cen­trals, rivals, joc… Tenim un equip molt bo i els com­panys et poden dei­xar una o dues oca­si­ons clares a cada par­tit i haig d’estar men­ta­lit­zat per trans­for­mar-les, ja que si no pots fer gol el cap et mata.

És una lliga increïble. De les millors del món jun­ta­ment amb la Pre­mier, de les cinc més grans d’Europa. Un ha de gau­dir d’això, és el meu pri­mer pas a Europa, estic molt con­tent i còmode aquí i òbvi­a­ment em sor­pre­nen mol­tes coses com ara el joc i el ritme. Tot és impor­tant per al meu crei­xe­ment.

Sí. És molt impor­tant el tema de la pressió. El tècnic ens demana que pres­si­o­nem i que ho fem amb ordre. Sé que puc aju­dar molt en aquest aspecte. M’agrada córrer, pres­si­o­nar i sacri­fi­car-me per l’equip. Aquest també és el meu joc i em sento molt còmode amb els com­panys que han anat jugant, Yan­gel, Borja, Iván… Amb línia de qua­tre no només em sento còmode jo, sinó tot l’equip.

Tinc molt bons com­panys al davant i també al dar­rere amb grans cen­trals i late­rals. Tenim un bon equip amb el qual podem aspi­rar a molt. És impor­tant l’objec­tiu, però també tenim una bona plan­ti­lla per estar més amunt. Hem per­dut molts punts en la pri­mera volta que mereixíem haver sumat, va ser una llàstima, però ho rever­ti­rem. Estem en un tram de cam­pi­o­nat interes­sant i veu­rem fins on podem arri­bar.

Sé que Stu­ani és un històric a Girona. El gau­dim molt i és el nos­tre capità. El res­pecto molt però amb aquest esquema només pot jugar un i el mis­ter està apos­tant per mi. No vol dir que ell no esti­gui bé, al con­trari, està de la millor manera i tenim una relació molt bona, molt seri­osa en la feina i sana. És un feno­men i ens inten­tem donar suport en el que podem, ja que els davan­ters tenim con­ver­ses que no es poden tenir amb altres per­so­nes i estem molt bé.

En detalls de davan­ters, en l’experiència. Quan no estan anant bé les coses i no arri­ben els gols ell et parla i t’acon­se­lla aspec­tes a millo­rar. En el dia a dia és espec­ta­cu­lar, sem­bla que tin­gui 20 anys per com tre­ba­lla, s’entrena i es cuida. És un exem­ple.

Són par­tits clau en què hem d’inten­tar treure el màxim de punts per tot el que vin­gui. Tots els rivals són com­pli­cats i hem de trac­tar de con­ti­nuar amb el nos­tre joc. Venim d’un 6-2, una cosa com­pli­cada de fer a pri­mera, però hem d’aga­far con­fiança per mirar cap amunt.

Soc molt ambiciós i intento mirar cap a dalt. També s’ha de ser rea­lista i fixar-nos en els par­tits del cap de set­mana quan un gua­nya, com acaba la jor­nada, mirant par­tits de rivals direc­tes. Sem­pre estem allà i hem d’apos­tar per anar a més. L’objec­tiu de pas­sar dels 53 punts de la pri­mera tem­po­rada a pri­mera és un repte impor­tant i molt ambiciós.

I tant. La veri­tat és que he patit molt la meva tra­jectòria. En el meu pas per l’Uru­guai vaig començar a jugar a segona, però era impor­tant per mi jugar i venia de no ser impor­tant a l’Uni­ver­si­dad de Xile. Era molt jove i havia de sumar experiència. El més impor­tant és que estic on estic per tot el tre­ball i el sacri­fici que he fet; ningú m’ha rega­lat res i per mi això és impor­tant en el dia a dia. Intento fer el màxim i repre­sen­tar la samar­reta que em poso el millor que puc.

I tant que sí. Quan un marxa de casa cap a un altre país això et fa tenir els peus a terra, fer coses en què de petit no pen­sa­ves, com per exem­ple pagar rebuts de la llum sol, en un país que no era el meu. Aques­tes peti­tes coses et fan avançar a la vida i en el fut­bol o amb els com­panys que fas. Tot això és clau, i també l’entorn. En el fut­bol, la família, els amics i la gent que se t’apropa t’ajuda a créixer.

A l’Argen­tina mai vaig jugar, però és un objec­tiu que tinc en el futur i em trauré l’espina de jugar en aquell fut­bol. Em van aco­llir altres tipus de països, com ara Xile, l’Uru­guai o els Estats Units, on vaig créixer com a fut­bo­lista i on he vis­cut moments molt impor­tants de la meva vida. Ara estic a l’Estat espa­nyol gau­dint i tre­ba­llant per fer-ho el millor pos­si­ble.

És un objec­tiu que vull. M’il·lusi­ona molt i ja vaig tenir l’opor­tu­ni­tat de repre­sen­tar la sub 23 en el preolímpic i vam aca­bar cam­pi­ons, era fona­men­tal per al país. Tenim una selecció molt impor­tant, vam aca­bar cam­pi­ons del mun­dial i tenim el millor juga­dor del món; per tant, sé que és molt com­pli­cat arri­bar allà per tots els argen­tins que hi ha per Europa i per tot arreu. Que ningú m’ho regali, vull ser-hi de la millor manera si és que em toca arri­bar-hi mai.

Va ser increïble. Vam tenir l’atu­rada i ens van donar uns dies. A l’Argen­tina vaig veure el pri­mer par­tit i la resta a fora i de pre­tem­po­rada amb l’equip. La final va ser bru­tal, la vaig veure a Bar­ce­lona, en un res­tau­rant argentí i va ser una festa molt maca que vaig viure en pri­mera per­sona.

Òbvi­a­ment em vull que­dar aquí, hi estic molt a gust. A Europa segur, però són coses que s’han d’arre­glar entre clubs i jo no m’hi poso. Jo gau­deixo jugant i amb la samar­reta que em toqui repre­sen­tar ho intento fer de la millor manera pos­si­ble. El més impor­tant és anar pas a pas i gau­dir d’això, estar foca­lit­zat en el que toca i ja després les coses sor­ti­ran soles.

El Girona és un apa­ra­dor pel tema del grup i el pro­jecte. Em feia una gran il·lusió, ja que era la pri­mera experiència a Europa i ho volia fer en un lloc on em sentís còmode, fami­liar. Van insis­tir perquè vingués; Míchel em va tru­car, tota la gent del club i va ser molt maco. Va ser la millor decisió que podia pren­dre i estic molt con­tent.

Ser al grup és un plus, ja que tens sor­ti­des als clubs del grup sem­pre que ho facis bé i et sen­tis còmode on hagis d’anar o es faci un estil de joc ade­quat. Jo venia de fer bons anys a la MLS amb el New York City i tenia altres clubs que s’havien interes­sat per mi però la millor opció era Girona per l’estil de joc, el fet de poder jugar, com­pe­tir en una lliga impor­tant i com a pri­mera experiència a Europa. És el que volia i així es va anar tot.

No em va arri­bar res, ni a mi ni al meu repre­sen­tant. Només eren rumors encara que és impor­tant que es par­lin d’aques­tes coses. Estic molt bé aquí.

El canvi és bru­tal. Vaig estar qua­tre anys i mig a Nova York. És una ciu­tat gran i maca, però també neces­si­tava aquesta mena de canvi. Volia un canvi no només fut­bolístic, sinó en la meva vida. Volia alguna cosa més tran­quil·la, sabia que la ciu­tat era dife­rent. M’agrada, ja que soc tran­quil i fami­liar. La ciu­tat és molt aco­lli­dora i s’hi menja molt bé, que també és impor­tant.

He estat per la Costa Brava. Un dels meus llocs pre­fe­rits és Cale­lla de Pala­fru­gell, em va tocar estar-hi gai­rebé tres mesos a l’estiu i la vaig gau­dir. També he fet coses per Bar­ce­lona.