Que no els freni ningú
El Girona supera el Mallorca (2-1) i s’acosta una mica més a Europa amb la tercera victòria consecutiva per primera vegada aquest curs
Bernardo obre la llauna just abans del descans i el Taty, en estat de gràcia, fa el gol del triomf (84’) després de l’empat de Muriqi
Ves a saber fins a on arribarà el Girona aquesta temporada, perquè el sostre dels blanc-i-vermells sembla que cada vegada es posi més amunt. Després de guanyar contra el Madrid i el Sevilla, ahir podia ser un dia mig trampa, davant d’un Mallorca que no volia que passés gaire res sobre la gespa, però els de Míchel van mantenir els nivells de concentració al màxim durant tot el partit per acabar aconseguint una victòria que els situa setens –superen l’Athletic per goal-average– i els acosta molt més al somni europeu i a l’objectiu marcat dels 53 punts. El més important, passi al que passi d’aquí al final de temporada, és la sensació de maduresa que transmet aquest equip, capaç d’imposar-se a qualsevol escenari. Perquè ahir no va ser un partit fàcil, amb una primera part en què no va passar res com el Mallorca volia, però que va acabar amb l’1-0 de Bernardo en l’última acció abans del descans. Després, el Girona va ser superior, però no va sentenciar i va arribar un penal més que rigorós en contra que Muriqi va convertir en l’1-1 (80’). La reacció gironina va ser fulminant i el Taty, en estat de gràcia, va fer el 2-1 definitiu amb un remat de cap inapel·lable (84’).
L’estratègia, de nou
Míchel no va tocar gaires peces respecte al partit contra el Sevilla, però va tornar al sistema amb quatre defenses. I és que si una cosa estava clara era que el Girona seria el protagonista amb pilota. Potser no ho va ser, però sí que la va tenir amb uns nivells de possessió altíssims. És el que volia el Mallorca, que, tancat al darrere amb una línia de cinc defenses i una línia de quatre per davant, deixava els gironins avançar fins a tres quarts de camp. Sobre el paper tot era molt positiu per als gironins, però la realitat va ser diferent, i és que en atac no va ser capaç de trobar espais per fer mal a la defensa rival. Al contrari, l’ocasió més clara de la primera part la va tenir el Mallorca, que en un contraatac arran d’una pèrdua de Bernardo va estavellar la pilota al pal amb un xut d’Antonio Sánchez (21’). Era una primera part per fer adormir les ovelles i el Girona només generava perill en accions d’estratègia. De fet, Taty va perdonar dues vegades, una de molt clara de volea a la frontal de la petita (32’). Era l’única manera que es podia desequilibrar el partit i així va ser, quan en l’afegit de la primera part una falta lateral li va caure morta a Bernardo, que va posar la cama a l’àrea petita per fer l’1-0.
Tornar-se a aixecar
Arran del gol del colombià la segona part va ser més oberta. El Mallorca, sense fer cap excés, es va haver d’obrir una mica més i això ho va aprofitar el Girona per arribar amb més perill. Sobretot arran de l’entrada al camp d’Artero, que va substituir un Reinier desaparegut i va completar una mitja hora més que bona.
Defensivament el Girona tenia ben controlat Muriqi, que va guanyar infinitat de pilotes llargues però sempre va estar ben tapat per Oriol Romeu, i els gironins van guanyar les segones jugades. L’escenari era perfecte per fer el segon gol i deixar el partit mig sentenciat, però no va poder ser. I això que els gironins van tenir tres ocasions seguides molt bones. Qui més es va acostar al gol va ser Artero, que després d’una assistència d’esperó del Taty va fer una vaselina a Rajkovic, però Valjent va treure l’esfèrica sobre la línia quan Montilivi ja cantava el gol (61’). Miguel, després, ho va provar dues vegades consecutives, però Rajkovic li va refusar el primer xut (62’) i el segon va anar desviat (63’).
El Mallorca no podia continuar amb aquest guió i va intentar fer un pas endavant trencant la línia de cinc defenses. A punt va estar de sortir-li bé a la primera, quan Dani Rodríguez va guanyar l’esquena a la defensa, però Gazzaniga va evitar l’empat (69’). A banda d’aquesta ocasió el Girona no va concedir res, fins que Martínez Munuera va voler ser protagonista xiulant un penal de Santi Bueno a Muriqi en un córner. L’agafada de l’uruguaià va ser com les que hi ha a qualsevol córner, però el valencià el va voler xiular. Muriqi, des dels onze metres, no va perdonar (80’). L’1-1 podria haver enfonsat moralment al Girona, però va ser tot al contrari, demostrant la maduresa d’un equip que vol aspirar a tot. De fet, en l’acció següent entre Rajkovic i el travesser van evitar el gol d’Oriol Romeu (82’), però faltava l’aparició del Taty. L’argentí, al segon pal, es va elevar més que Valjent per caçar una bona centrada d’Arnau i va marcar el 2-1 fent embogir un estadi de Montilivi que somia veure equips europeus el curs que ve.