L’orgull gironí és això
El Girona remunta un 0-1 al València en el tram final (82’ i 88’) i suma, en quinze jornades, la dotzena victòria, que el manté a la part més alta
El duet Yan Couto-Stuani, amb gol i assistència per cap, catapulten l’equip, que, malgrat no tenir el dia, continua guanyant
Quan sembla que ja no queden adjectius per descriure el que està aconseguint el Girona, l’equip de Míchel s’entossudeix a tornar a deixar tothom sense paraules. En la tarda segurament menys atractiva d’aquesta temporada, els gironins en van fer prou amb sis minuts de rauxa –i prèviament cuinar-ho tot a foc lent, fent el xup-xup necessari d’un bon guisat d’hivern– per remuntar un 0-1 en contra gràcies al duet que va sortir de refresc format per Yan Couto, amb una assistència i mitja, i Stuani, amb un gol i mig, ja que el 2-1 definitiu se’l va fer en pròpia porteria Mosquera. La dotzena victòria en quinze jornades –fa cosa escriure-ho i també dir-ho– permet als blanc-i-vermells mantenir el cos a cos amb el totpoderós Madrid en la primera posició de la taula i pressionar de valent el Barça i l’Atlético, ara a set punts, que s’enfronten avui al Lluís Companys. L’orgull gironí són aquelles demostracions d’equip amb ànima i caràcter que ja ha aconseguit sis remuntades per sumar ni més ni menys que divuit punts anant en algun moment amb el marcador en contra.
El Girona va sortir disposat a manar i menjar terreny al rival. De fet, aquest era el guió dissenyat per Míchel, perquè no sap –o no vol– fer-ho d’una altra manera, i per Baraja, que amb el doble lateral a la dreta i dues línies de quatre juntes i sòlides va fer tota una declaració d’intencions. A poc a poc, la intensitat gironina va disminuir i les males passades i, sobretot, la falta de claredat d’idees a la zona de tres quarts van frustrar un equip que amb la lesió de Yangel Herrera (9’) es va apagar una mica més. I no perquè el canvi no fos ambiciós –va entrar Pablo Torre en comptes d’Arnau i Yan Couto per enviar Eric a l’eix i avançar David López al mig del camp–, sinó perquè ja es notava en ritme i la velocitat de la pilota que no era la tarda propícia per trencar el rival com és habitual. I és que el València va fer el partit ideal tot esperant l’errada del Girona i no deixant opcions als gironins ni per fora ni per dins. A conseqüència de tot això, les ocasions van ser escasses. Cal destacar tot just un parell d’arribades visitants a través de Fran Pérez i Diego López o un gol anul·lat a Dovbyk per fora de joc previ de David López en una primera rematada després d’una falta lateral servida per Aleix Garcia.
Resposta de líder
En cap ocasió va semblar que el València volia fer un pas endavant per, ni tan sols, fer dubtar el Girona, però un error individual li va permetre avançar-se en el marcador gràcies a una diana d’Hugo Duro quan Eric Garcia va fer una passada enrere a David López, que va badar essent l’últim home davant de l’ariet xe, que en l’un contra un amb Gazzaniga va definir molt bé picant la pilota per damunt de l’argentí (56’).
Tocava refer-se, remar i insistir. En definitiva, treure l’orgull quan el futbol no acaba de brotar com darrerament ho feia en un equip tocat per una vareta. O dirigit amb mestria des de la banda. I és que els canvis buscaven trobar la tecla i així va passar quan Stuani (75’) i Yan Couto (81’) van fer acte de presència. Els blanc-i-vermells van passar a tenir dues referències dins l’àrea per buscar la rematada i per bandes Miguel i Savinho, per l’esquerra, o Yan Couto i Tsygankov, per la dreta, buscaven com nodrir els ariets. El brasiler va ser qui més fi va estar i en el 82’ va trobar al segon pal Stuani, que ja abans havia rematat al ninot. En la segona ocasió, el de Tala va posar la cama amb els defensors i Mamardashvili ja superats.
Montilivi ho veia possible i els jugadors dirigits per Míchel, també. Només sis minuts després, l’èxtasi es va apoderar d’una afició que viu en un somni i no en vol despertar. Yan Couto va rebre des de la dreta i el control orientat el va encarar cap a línia de fons per fer una nova centrada potent al cor de l’àrea petita, on va arribar un Stuani barallat amb el jove Mosquera, que encara no sap com es va ficar la pilota dins la seva porteria. Amb l’estadi fent l’onada, Savinho va fer el tercer i tot però el VAR el va anul·lar per fora de joc prèvia de Portu, que havia assistit el brasiler a la frontal. Una llàstima, tot i que no es va patir pel triomf final.
