Una volta per somiar
El Girona tanca una primera volta brutal amb 48 punts i coliderant la taula juntament amb el Madrid, l’únic equip que l’ha pogut guanyar en 19 jornades
Lluitar per la màxima competició continental, i qui sap si pel títol, és la nova dimensió per als de Míchel
Fa mesos que el Girona viu en un núvol. En un somni del qual no es vol despertar però que cada vegada és més real. L’equip dirigit per Míchel Sánchez va tancar, guanyant l’Atlético amb èpica i gol en el 91 d’Iván Martín, una primera volta que li permet aferrar-se a una lluita que semblava inimaginable en ple mes d’agost, quan la plantilla, el cos tècnic i els directius del club només pensaven a assolir la permanència per continuar consolidant l’entitat en la màxima categoria i encadenar, per primera vegada, tres temporades en l’elit. Amb la permanència assolida de la manera més ràpida possible, la nova lluita és entrar a Europa, tot i que amb l’últim resultat contra l’equip del Cholo Simeone (4-3), la candidatura gironina ja és per accedir a la màxima competició continental i, si mantenen el nivell de joc i de resultats, al títol. Paraules majors i fites que semblen inversemblants.
El Girona ha liderat en solitari la classificació en cinc jornades de la competició i l’ha coliderat en set més –una amb el Barça i sis amb el Madrid–; per tant, en un total de dotze de les dinou jornades del primer tram, els gironins han estat a la zona alta, i per mèrits propis. I és que l’equip dirigit amb mestria per Míchel s’ha convertit, amb 46 gols, en el màxim golejador de la categoria, és el millor conjunt a domicili, encara invicte, després de sumar 23 punts de 27 possibles en els nou partits que hi ha disputat –el Madrid ha sumat els mateixos punts però en deu partits–, i ha trencat diversos sostres personals competint a primera.
Registres esmicolats
En una sola volta, és a dir, en dinou jornades, el Girona ja ha aconseguit quinze victòries, un fet que li permet batre el rècord de tot el curs 2017/18 (14); ja s’ha enfilat fins als 48 punts, només un menys que en tota la campanya passada (49), i es troba a tan sols tres del rècord (51). L’equip de Míchel ja ha lligat cinc porteries a zero, una més que en tot l’any passat (4) –contra el Getafe, Las Palmas, el Cadis, el Celta i l’Alavés– i, actualment, encadena onze jornades sense perdre, un sostre que va superant a cada partit que passa. De fet, els gironins només han perdut un partit, contra el Madrid a Montilivi (0-3), i si abans de l’ensopegada van sumar set jornades sense perdre amb sis victòries consecutives (nou rècord), després d’aquesta han encadenat aquestes onze amb una sèrie brutal de nou victòries i dos empats, la millor reacció possible.
En l’apartat golejador, els 46 gols que ha pogut fer el Girona han estat ben repartits entre catorze jugadors diferents, una altra dada increïble. L’últim a afegir-se a la llista va ser Blind, dimecres contra l’Atleti, l’últim de l’onze tipus que quedava per estrenar-se, i el futbolista que més n’ha acumulat ha estat Dovbyk, una de les sensacions de la competició per la seva gran efectivitat i per tot allò que dona a més del gol –ha repartit també cinc assistències als seus companys.
Amb tots els registres trencats, el joc vistós i ofensiu que estan fent gràcies als mecanismes que aporta Míchel als jugadors, el Girona fa setmanes que ha entrat en la denominada, pel mateix tècnic de Vallecas, nova dimensió. S’ho van acabar de creure guanyant amb autoritat el Barça a domicili per primera vegada en la seva història (2-4) i ho reafirmen superant l’Atlético de Simeone, també per primera vegada, tancant una primera volta màgica que deixa l’equip blanc-i-vermell a 33 punts del descens –ja cap aficionat ho mira però no deixa de ser bestial–, amb un marge de 20 punts amb el Betis, el setè classificat, el primer equip que, si no passa res, no jugarà competició europea el curs vinent; amb un marge de 16 punts respecte a les posicions d’Europa League, marcades per la Real Sociedad, i amb 10 respecte al cinquè classificat, l’Atlético, que és el primer que no jugaria Champions.
L’inici de la segona volta serà dur, sobretot, perquè s’hi podrien afegir més eliminatòries de copa programades a finals del mes i principis d’un febrer que serà diabòlic, amb enfrontaments contra la Real Sociedad i dues visites consecutives al Bernabéu contra el Madrid i a San Mamés contra l’Athletic.
Que tothom es cordi el cinturó.
Notícies relacionades
Publicat a
Notícies
Dimecres,8 maig 2024