Sessió de bany i massatge
Un Girona poruc i irreconeixible naufraga al Bernabéu amb un 4-0 molt dolorós
L’1-0 al minut 6 fa molt mal anímicament als gironins, que no alcen el cap, i el Madrid els atropella
El somni de la lliga s’esfuma sense pal·liatius i de la pitjor manera possible
Indigne. El Girona va sortir escaldat del Bernabéu amb tots els ets i uts. I sí, òbviament que el Madrid va fer mèrits, però la llista de demèrits i de desastres que van acumular els gironins és llarguíssima. I una cosa és tocar de peus a terra, però l’altra és fer-ho amb la imatge nefasta amb què ho van fer ahir els blanc-i-vermells. El 4-0 va ser fins i tot curt, ja que la repassada que li va fer el Madrid al Girona va ser absoluta. Encara sort que els blancs van treure el peu de l’accelerador a partir del quart gol pensant en els vuitens de final de la Champions i que en el temps afegit Joselu va enviar un penal al pal. Les baixes no poden ser una excusa, perquè el Madrid va jugar amb Tchouaméni i Carvajal de centrals, i ni així el Girona va ser capaç de xutar a porteria en tot el partit. Simplement, lamentable.
El Girona arribava al Bernabéu amb la possibilitat de robar-li el lideratge al conjunt blanc, però hi va haver una distància abismal entre els dos equips. Els gironins s’havien guanyat el dret a creure-hi i a jugar amb valentia contra el Madrid, perquè no hi tenien res a perdre, però va ser tot el contrari. Incomprensiblement el Girona va jugar amb molta por des del primer minut i va ser una ombra del que ha estat durant tota la temporada. El més greu, però, és que per moments fins i tot semblava que alguns jugadors del Girona es passegessin per la gespa del Santiago Bernabéu. Individualment el partit també va ser nefast i només Juanpe, el més inesperat, va estar a l’altura, mentre que Yan Couto va ser l’altra cara de la moneda amb un partit completament nefast. I no, no és una qüestió d’expectatives, perquè el partit que va fer el Girona en un escenari com el Bernabéu no es podria ni permetre si l’equip estigués a mitja taula.
Era difícil posar les coses més fàcils al Madrid de com les hi va posar el Girona en la primera part. Els primers quatre minuts, en què els blancs no van olorar ni la pilota per la llarga possessió del Girona, malgrat ser inofensiva, van ser un oasi. En la primera pèrdua a tres quarts de camp, després d’una mala retallada de Yan Couto, el Madrid va trobar Vinícius a la frontal i el brasiler, amb un xut col·locat des de la frontal, va fer l’1-0 (6’).
Tocats i enfonsats
L’inici no va ser l’esperat, ni de bon tros, però el més normal hauria estat que el Girona hagués mostrat una certa reacció i una mica de ganes de capgirar la situació, però no. Dovbyk va rebre una pilota dins l’àrea i la defensa li va tapar un xut tot just un minut després del gol, però el Girona ja no va tornar a trepitjar l’àrea de Lunin en tota la primera part. Yan Couto i Savinho ocupaven les dues bandes en atac, però sense rebre gairebé cap pilota, i quan ho feien ho feien sense regatejar ni amb la seva ombra. Portu i Dovbyk tampoc van donar profunditat al davant. I al centre del camp Aleix Garcia va estar absent i Iván Martín absolutament superat per l’escenari, fallant en totes les accions tant en atac com en defensa.
Ofensivament les coses no funcionaven, però defensivament tampoc. El Girona no va ser capaç de robar ni una sola pilota en camp contrari, tot i que la veritat és que tampoc ho va intentar gaire. I en camp propi Bellingham, Vinícius i Rodrygo van fer el que van voler, amb Eric Garcia i, sobretot, Juanpe resistint com podien l’allau que els arribava. Així, en el 35’, Vinícius va trobar Bellingham amb una passada a l’espai i l’anglès, aprofitant una dolentíssima sortida de Gazzaniga, va regatejar l’argentí i va marcar a pler el 2-0.
El millor de tot en l’inici de la segona part era el resultat. El Girona tenia una bala per variar el partit després del descans amb l’entrada de Pablo Torre, però tampoc hi va creure ni després d’una primera bona jugada d’atac en què Miguel va arribar a la línia de fons. I tot es va acabar. En el 54’ Vinícius va fer el que va voler amb Yan Couto, va fer una centrada xut rasa que Gazzaniga va refusar malament i Bellingham, a pler a l’àrea petita, va fer el 3-0. El calvari estava servit per al Girona, que en una nova pèrdua de Yan Couto va veure com Rodrygo feia el 4-0 (61’). Es va fer llarguíssim i Yan Couto encara va cometre el penal intranscendent en l’afegit. Madrid 7-0 Girona, adeu a la lliga i a despertar a San Mamés.
