Festival per pujar al podi
El Girona supera en tot un València sense estímuls i l’afició crispada, i gràcies a la derrota de l’Atlético certifica una tercera posició històrica
La possessió i el control dels de Míchel acaben fent decantar el triomf amb gols de Savinho, Dovbyk i Yarek, en pròpia porteria
El Girona pot cantar ben alt que acabarà una lliga històrica per al club en la tercera posició de la taula. Increïble i a l’abast de pocs equips més enllà dels grans dominadors com són el Madrid, el Barça, l’Atlético i esporàdicament –cada vegada més complicat– el Sevilla i el València, els dos en hores baixes. L’equip dirigit per Míchel va fer l’enèsim festival de la campanya per arribar fins a les deu victòries a domicili. Qualsevol dada deixa bocabadat l’aficionat més optimista, que ha gaudit de com el seu equip ha mostrat un joc de nivells insospitats que li ha atorgat uns resultats que tot el món del futbol ha acabat considerant justos. I aquest és el millor títol possible. A Mestalla, les dianes de Savinho, de nou brutal, Dovbyk i Yarek, en pròpia porteria, van fer justícia al domini i el control dels gironins, que amb tot de cara i potser sabedors que l’Atlético punxava al Cívitas Metropolitano contra l’Osasuna, van aixecar el peu de l’accelerador i van encaixar un gol de l’honor valencianista des dels onze metres per un penal en què Blind encara riu.
Els primers compassos del partit van ser clarament de domini gironí. El monopoli de la pilota era total per als de Míchel, que a poc a poc anaven intentant menjar terreny al conjunt local a còpia de moure’l per intentar desestabilitzar-lo i buscar espais als talls de Yangel Herrera i d’Iván Martín, molt fins en aquesta tasca, o de Tsygankov i Savinho per banda –amb menys sort ho intentava també Dovbyk–. David López, agosarat, ho va intentar des de camp propi, just en el preludi d’una gran ocasió de Tsygankov, que com contra el Vila-real va provar sort des de la frontal però va topar amb la fusta després d’una primera rematada de les tres que van fer els gironins (9’).
Ho madurava el Girona i també ho intentava a través de la pilota aturada, però el València va intentar treure’s la son de les orelles tot i estar poc motivat i segurament despistat per la nombrosa manifestació a l’exterior de l’estadi que va enrarir l’ambient. Canós va guanyar un cos a cos a Arnau i va aconseguir disparar molt a prop d’un Gazzaniga segur que va fins i tot blocar el xut (24’). L’extrem rival gaudiria d’una nova ocasió clara amb un xut creuat que va estavellar-se a la base del pal dret del Girona (34’), però els de Míchel van aprofitar una de les dues aproximacions consecutives coincidint amb la mitja hora de joc per avançar-se. Primer Dovbyk no va aprofitar un mal refús de Mamardashvili a xut de Blind (31’), però un minut després Savinho sí que va encertar a empènyer la pilota centrada per Tsygankov. Eric Garcia havia iniciat una obertura i Arnau va cedir a l’ucraïnès perquè fes una nova assistència.
Dos gols i partit acabat
La segona part va començar amb la mateixa tònica però amb un Girona decidit a sentenciar el partit per evitar maldecaps i acabar d’intoxicar un ambient que penjava d’un fil. Marí va avisar, però entre Tsygankov, Iván Martín i Dovbyk van encarregar-se de liquidar el rival. Els tres van combinar a la perfecció dins de l’àrea i l’ariet va fer el 21è gol del curs posant la punta de la bota al segon pal (58’). Els de Baraja van quedar estabornits tot i que Yaremchuk va provar una picadeta davant Gazzaniga després d’una pèrdua d’Aleix Garcia en la sortida de la pilota. Aquesta vegada amb sort, els de Míchel van assestar el cop definitiu a un Mestalla calent i a uns jugadors rivals sense esma ni motivació. Una internada de Tsygankov va acabar amb gol de Yarek en pròpia porteria en l’intent del defensa d’evitar una rematada de Dovbyk (67’).
Encara amb molts minuts per disputar, el Girona va abaixar les revolucions per la comoditat del resultat i el València ho va aprofitar per estirar línies, amb més orgull i cor que cap, per generar ocasions força clares i aconseguir el gol de l’honor a les acaballes. Les més clares les van tenir Diego López, que va topar amb un Gazzaniga brutal després de creuar la rematada, i Yaremchuk, que va disparar alt davant l’argentí.
En el 84’, un lleuger contacte de Blind sobre Thierry va ser interpretat com a penal per l’àrbitre i Pepelu va executar molt bé des dels onze metres per evitar una porteria més a zero dels gironins.