Champions

Nacho Mas-Bagà recorda que, ja en la junta general d’accionistes, el club va repassar les posicions en què havia estat durant tota la temporada 2023/24: “Excepte la primera jornada, vam estar en posicions de Champions en totes les altres.”

L’equip no es conformava anant “partit a partit”, i així es veia també des de la direcció del club, amb el seu executiu en cap explicant els timings que seguien. “Nosaltres miràvem més enllà. El primer que vam fer va ser trucar a un conegut de la UEFA i fer un tour per l’estadi. Ens van dir: «Aquí no es jugarà un partit de Champions.»” A partir d’aquesta hipòtesi, el club va xocar amb una realitat que, malgrat que encara no era oficial, ja començava a fer-ho trontollar tot: l’estadi no estava preparat per a grans competicions. Montilivi quedava petit. Més endavant en parlarem.

Quique Cárcel, per la seva banda, explica com va viure aquells primers indicis d’una temporada especial: “L’any passat va ser un conte. Jo tinc la sensació que, al camp del Rayo i l’Osasuna, dues grans victòries, ja vaig veure que seria un any diferent. Quan faltaven deu jornades, hi havia molta diferència i érem capaços de dominar moltes facetes del joc. El dia del Barça va ser un dia molt especial, i vam jugar molt bé a futbol.”

Ja és una realitat

La classificació matemàtica per a la Champions League va fer aterrar el club en una nova dimensió, tal com va repetir Míchel diverses vegades a la sala de premsa. Mas-Bagà explica les primeres passes del club per adaptar-se a la situació: “Primer, vam intentar que es jugués a Montilivi. Vam parlar amb el Departament d’Infraestructures per fer-ho possible, però des de l’octubre ja ens deien que no ho seria. Vam intentar remodelar tota la grada de preferent i el gol nord, però no va ser possible.”

A partir del març, el club va intensificar els contactes amb la UEFA per veure quins requisits s’havien de complir, ja que també hi havia la impossibilitat de competir amb el Manchester City la competició europea: “El procés no va acabar fins al juny, amb una audiència a Nyon (Suïssa). Vam explicar, juntament amb Ferran Soriano –CEO del City– la veritat, que ho canviaríem tot i que garantiríem que nosaltres aniríem a guanyar tots els partits, que no ens deixaríem guanyar per ningú”, detalla Mas-Bagà, afirmant que aquesta conversa va existir.

La UEFA va acabar avalant el projecte del Girona, però les incògnites sobre la llicència europea van ser una preocupació constant: “La normativa era clara. Si no es feien canvis, nosaltres aniríem a jugar l’Europa League i el City, la Champions.” Finalment, es va trobar una solució gestionant les accions del City Football Group amb un tercer advocat, un bufet de Londres, W.O. Fullerlove, en substitució de MacBeath, Cliff i Bank.

Reptes en l’horitzó

Quique Cárcel destaca els reptes esportius que van sorgir a l’hora de preparar una plantilla competitiva: “Entràvem en una altra dimensió. El valor de la plantilla va passar de 60-70 milions a més de 350 en tan sols mesos. Era enganyós, perquè teníem jugadors que no eren propietat nostra, com Savinho, Couto i Eric Garcia.”

El mercat d’estiu, per preparar aquest curs 2024/25, va ser una prova de foc: “Per primera vegada em vaig poder plantejar fitxar jugadors amb traspàs. Cada any teníem 7-8 milions, però aquest any vam poder arriscar molt més, i això és perillós. Hem intentat consolidar el projecte amb sentit comú.” Cárcel també subratlla la dificultat de retenir jugadors com Dovbyk, malgrat ofertes de clubs importants com l’Atlético de Madrid i la Roma. “Nosaltres no el volíem vendre. Com amb Savinho, jo vaig creure fins a l’inici de la pretemporada que el podríem retenir. El cas d’Aleix va ser diferent, i ell va tenir molts dubtes, però era un traspàs que no era dolent”, explicava.

Tornant a Montilivi...

Tot i les dificultats logístiques i econòmiques, el Girona va decidir jugar la Champions a Montilivi, pensant en l’afició gironina. “Tots hem hagut de renunciar a coses per viure la Champions a casa. Era per la gent de Girona, i esportivament també pensàvem que seria millor”, assegura Mas-Bagà. El tema més polèmic va ser el preu de les entrades, especialment en el partit contra el Liverpool: “No va ser pel preu en si, sinó perquè es demanava un tracte diferent per a l’abonat. Nosaltres contra el Barça i el Madrid ja posem un preu de sortida de més de 80 euros”, reconeix l’executiu.

El Girona ha viscut un any ple de reptes, però també d’aprenentatges. Cárcel destaca la importància d’haver-se preparat per competir: “Aquest nou format de Champions és molt divertit, però l’exigència és brutal. Depèn molt dels camps i dels rivals que et toquin. Jo, quan vaig veure els equips que ens tocaven, creia que podríem fer 8 o 9 punts. Ara amb aquests punts pots quedar fora.”

Per la seva banda, Nacho Mas-Bagà expressa l’orgull pel creixement del club: “Ens hem preparat molt per estar a l’altura. Amb orgull puc dir que hem crescut i que l’aprenentatge forma part de la vida. Reconec que en el primer partit a casa no es van fer tan bé les coses com en els altres...”

Amb la primera experiència en la Champions a la butxaca, els responsables del Girona miren cap al futur amb ambició i prudència. Quique Cárcel té clar que l’objectiu és consolidar el projecte: “Aquest equip pot lluitar per coses grans. Tenim punts molt bons per fer una segona part de la lliga brillant.”