“El 2019 ens va faltar experiència”

La pitxitxi mataronina –52 gols en la lliga– té clar que l’equip ha evolucionat i espera avui uns quarts difícils contra l’Stuart

Aina Florenza, amb la copa de l’OK Lliga guanyada divendres passat al pavelló Maria Víctor de Palau-solità i Plegamans JUANMA RAMOS.

Joan Martí - Palau-solità i plegamans

Aina Florenza (Mataró, 2002) és la reina del gol –52 aquest curs en l’OK Lliga femenina, en què ha marcat en 24 de 26 partits– i de la precocitat: campiona mundial amb 16 anys als WRG Barcelona 2019, debutant a l’OK Lliga amb 13 amb el Mataró i amb els patins calçats als quatre emmirallada en el seu germà Eric. Florenza és una de les estrelles de la final a vuit.

Jugar a casa és un avantatge o una pressió?

Per una part, és un avantatge jugar davant de la teva gent. Per una altra part, sí que tens més pressió perquè surts com a equip favorit i si no ho saps gestionar et pot perjudicar.

En els WRG Barcelona 2019 ho van saber portar molt bé...

Sí, feia molt de temps que treballàvem i estàvem mentalitzades de l’arma de doble tall que suposa. Intentarem que aquest cap de setmana sigui així.

Què saben de l’Stuart, el seu rival avui en els quarts?

Sabem quines jugadores hi ha però mai no hi hem jugat. És un equip que competeix, que té unes bones eines i que ens plantarà cara. Vindran amb ganes. No ens podem confiar gens ni mica perquè no sabem què ens faran i hem de tenir respecte.

L’últim partit contra el Manlleu, en la final de la lliga, va ser un dels més complicats de l’any.

Sí. Però el Manlleu sempre ens ha costat molt, i més quan elles tenien l’obligació de guanyar per forçar el tercer partit de la final. Van venir a mossegar i ens va costar. Al final, vam tenir la sort que van entrar tres gols, però també podien haver guanyat elles perquè van jugar molt bé.

La pausa, aixecar el cap, buscar el segon pal, tocs de qualitat que van marcar la diferència.

Potser sí. També és cert que nosaltres anàvem amb la tranquil·litat que teníem un partit més si perdíem i això també es notava, tot i que quan van empatar vam estar per sota.

La visió que els va faltar en la final de la lliga europea contra el Voltregà del 2019?

Sí, ens va faltar això i ens va faltar una experiència que el Voltregà sí que va tenir. Encara no en tenim del tot, però aprens dels errors i intentes canviar petites coses que també ens serviran ara i per al futur. També ens va faltar el punt de pausa.

El Palau té un segell ofensiu.

Tenim un joc molt directe, molt ofensiu. Tenim la sort de tenir una gran portera, Laura Vicente, ja que sabem que si fem algun error ella ho farà bé. També ens la juguem més en aquest sentit. Ens està funcionant i no hem pensat de canviar-ho.

Cal tenir bona banqueta per jugar així.

Som set o vuit jugadores que entrem en la rotació perquè el desgast és alt. Això també et dona una mica d’aire. En la primera part vas aguantant bé, però si és un equip que et dona canya, costa arribar al tram final.

Ha marcat més gols que mai.

El sistema de joc m’ha beneficiat i les companyes, que també són molt ofensives, m’han ajudat molt. Amb el tècnic, Ivan Jaquierz, fem un joc encara més directe que el que fèiem amb Miquel Busquets.

Els ho deuen dir molt, que fan un joc agraït de veure.

Sí, m’ho han dit algun cop i és molt maco que t’ho diguin. Disfrutem fent el que fem.

És el gran favorit, el Generali Palau?

La gent ho diu perquè juguem a casa. No crec que ho siguem i no ens hi sentim. Sortirem a competir com si fóssim qualsevol equip. T’ho jugues tot en un partit i no pots fer errors. És divertit jugar partits a cara o creu.