Inexpugnable a casa

El Barça, campió de copa contra el Reus, havia guanyat els tretze partits de la fase regular al Palau i va encaixar dues derrotes impensables a priori al Palau. De fet, no perdia a la seva pista en la lliga des de l’octubre del 2020 contra el Liceo (3-4), un partit de lliga en plena pandèmia. En aquell moment, tenia una ratxa de tres anys i mig sense perdre a casa –tres derrotes, doncs, en cinc anys, afegint les dues contra el Reus–, unes dades que subratllen encara més el valor afegit de la gesta.

Ara, la feina de Garcia és –a banda de preparar la final contra un equip que “descontrola més els partits”, explica Julià– combatre l’eufòria i que l’equip no rebaixi la intensitat. Ben tancat al quadre tallant les línies de passada al segon pal i des de darrere de la porteria del Barça, el Reus va reduir la capacitat de creació del rival. Els dos porters, Càndid Ballart i Martí Zapater, hi van contribuir amb un gran rendiment. Al davant, el Reus no ha necessitat gaire possessió, amb un mestre en la bola aturada com Julià –3/3 en el cinquè–, que en va fer dos a Egurrola amb l’ara clàssic mètode d’aixecar i picar, i un altre a Sergi Fernández de videoteca. “No és per supèrbia, és un recurs, com ho és el tir directe o el toc amb la bola més lenta amb què vaig marcar el tercer, aprofitant el forat que Fernández va deixar a les costelles.” De fet, Edu Castro va recórrer a Fernández per canviar la dinàmica, tot i que no havia estat titular: “El nostre segon entrenador em va avisar que canviaven el porter. I vaig pensar: «Malament.» Però el Jordi Garcia li va dir: «Tranquil, que el farà.»” L’olotí admet que eliminar el Barça va ser tota una sorpresa: “Si soc sincer, si hagués hagut d’apostar a favor del Reus, no ho hauria fet, tot i que arribàvem amb confiança.” El golejador té clar el punt d’inflexió de la temporada: “Quan vam perdre per 9-5 a Manlleu vam veure que havíem de defensar millor i jugar amb ordre en atac.”