La mirada perduda de les jugadores del Junior era desoladora. El conjunt santcugatenc havia perdut la final de la copa de la Reina en l'any del centenari del club i davant la seva gent, que va animar des del primer fins al darrer minut les seves jugadores. Les noies de Joan Vidal, que tenien moltes il·lusions dipositades en aquesta competició, queien derrotades, com ja va passar la temporada passada, en la final de la copa de la Reina. Mateixes protagonistes, mateix desenllaç: el Club de Campo aixecava la copa i el Junior s'ho mirava des de la distància. Les santcugatenques tornaven a ensopegar amb la maleïda pedra de sempre.

I això que es van avançar en el segon quart les de Sant Cugat. Anna Gil va fer esclatar el públic del Lluís Serrahïma amb una diana que cridava a l'esperança. El gol va precedir el monòleg del Club de Campo, que va posar setge a la porteria de Txell Grau. Vuit minuts més tard, les madrilenyes tornaven a situar les taules en el marcador amb una diana d'Amparo Gil des del penal córner. No hi va haver resposta de les santcugatenques, que van haver de treure aigua del vaixell durant el tercer i el quart quart. I, quan en l'horitzó es divisava la tanda de shoot-out, el Club de Campo va fer el definitiu 1-2, obra de Belén Iglesias. La millor jugadora del torneig va engegar a rodar totes les esperances d'un Junior que, tot i posar-hi voluntat, va tornar a trobar-se amb la maleïda pedra de sempre, el Club de Campo de Madrid.