Més esport

PERE VALLS

MEMBRE DE L’ÀREA CORPORATIVA DE TARRAGONA 2018

“Això és una meravella”

Pere Valls va tenir la idea de demanar la concessió dels Jocs Mediterranis

Se sent molt orgullós de l’Anella Mediterrània i del llegat que deixaran les instal·lacions per a la ciutat i confia que l’organització “serà un èxit”

Després del que hem passat per arribar fins aquí podríem fer un màster, fer classes de «no patiu que les coses surten»

Una con­versa amb el seu pare va que­dar plas­mada el 1999 en una pri­mera pro­posta del PSC per dema­nar la con­cessió dels Jocs Medi­ter­ra­nis que es va acti­var el 2007, quan Josep Fèlix Balles­te­ros va ser esco­llit alcalde. Pere Valls (Tar­ra­gona, 1959) és un apas­si­o­nat de l’esport –és jutge d’atle­tisme– i ha vis­cut i viu amb inten­si­tat tot el procés i els dies i hores pre­vis a la gran fita: Tar­ra­gona 2018.

Qui­nes són les sen­sa­ci­ons?
Soc feliç. Això ha cos­tat. Tot el que és bo costa i veient tal com queda això és una mera­ve­lla, ja no pen­sant en els Jocs –que també– sinó pen­sant en el lle­gat i en el que ens que­darà aquí. Som a l’Ane­lla Medi­terrània, però si anéssim a qual­se­vol seu també s’han arre­glat pave­llons, acces­sos, etc. A tot arreu s’hi han fet millo­res i això vol dir que tin­drem unes ins­tal·laci­ons espor­ti­ves d’ús diari en ple­ni­tud. També s’ha de tenir pre­sent que a l’Ane­lla es podran fer com­pe­ti­ci­ons que fins ara no s’havien pogut fer. Ara ja tenim ins­tal·laci­ons homo­lo­ga­des inter­na­ci­o­nal­ment.
Hi ha ner­vis, alguna incer­tesa abans del tret de sor­tida?
Em poso nerviós per qual­se­vol cam­pi­o­nat perquè soc així, però ara no en tinc, de ner­vis. Això és un equip de gent molt gran i com­pe­tent. És un pro­jecte amb molta gent al davant i empe­nyent i con­fio que l’orga­nit­zació serà un èxit i que els esde­ve­ni­ments espor­tius que veu­rem aquí també. No ho dubto.
La venda d’entra­des està fun­ci­o­nat bé?
Em diuen que sí, jo no ho he mirat. La ciu­tat de Tar­ra­gona té coses pecu­li­ars mol­tes vega­des però al final la gent és com és. Aquí ha vin­gut gent amb una idea i quan han sor­tit de la visita m’han abraçat. Han vin­gut vora de 7.000 per­so­nes, de les quals prop de 2.500 són esco­lars. Aquí el que s’ha de fer quan esti­gui obert és que tot­hom vin­gui a pas­se­jar. Hi ha un parc de 3.500 arbres, un llac, un jardí de 28 hectàrees. No ho havíem tin­gut mai. I és gràcies als Jocs. S’ha de dir així. Sense els Jocs hau­ria estat molt difícil tenir-ho, i més en aquesta època.
Una època d’entre­bancs...
Tam­poc ho sabíem. En aquest pro­jecte hi han tre­ba­llat totes les admi­nis­tra­ci­ons jun­tes i no hi ha hagut coses estra­nyes. I la prova és que estem tots junts també en el pla de segu­re­tat.
Hi va haver endar­re­ri­ments per part del govern espa­nyol.
Això és una altra cosa. En el moment en què hi va haver govern es va des­en­ca­llar el tema. Què havíem de fer? Aquests tipus d’esde­ve­ni­ments, si no són sòlids, te’ls pre­nen. Sem­pre hi pot haver algú que digui el que vul­gui, estem en un país lliure. Però mol­tes vega­des els que par­len sense conei­xe­ment poden fer mal per ignorància. Estem vacu­nats per a tot això. Després del que hem pas­sat per arri­bar fins aquí podríem fer un màster, fer clas­ses de “no patiu que les coses sur­ten”. També hi ha gent que fa marxa enrere ara.
Mai va tenir dub­tes, ni tan sols en l’ajor­na­ment?
No, tot i que també és cert que jo no era a la cuina. Hau­ria tin­gut dub­tes si veri­ta­ble­ment hagues­sin fallat més coses. Només fallava una peça i una mica més. O, dit d’una altra manera, un actor. I quan això es va des­en­ca­llar... L’Ajun­ta­ment hau­ria pogut dir: “Enda­vant, ja ho paga­rem nosal­tres.” Però no podia ser. També s’ha de reconèixer la tos­su­de­ria de l’alcalde.
Hau­ria estat un drama apu­jar l’endeu­ta­ment muni­ci­pal.
Sí, però estem endeu­tats d’altres èpoques i ningú no diu res. Cada any paguem un milió d’euros i ningú no en diu res i encara en que­den vint. Ens n’hem de recor­dar, i no dic que les coses quan es fan es facin amb mala intenció. Aquí, a l’Ane­lla, l’Ajun­ta­ment hi ha posat dotze mili­ons d’euros i Tar­ra­gona, de cara euro que ha inver­tit, n’ha rebut tres. I si ho sumem tot em sem­bla que són vuit. Entenc que hi hagi gent que s’hagués esti­mat més fer una altra cosa a Tar­ra­gona. Però quina? Ningú no ho ha dit. Quan jo vaig pro­po­sar dema­nar els Jocs, també vaig dir que si algú tenia una idea millor jo m’hi apun­tava. Quan s’acabi aquest repte ja en podem enge­gar un altre. Jo tinc una cosa pen­sada.
Quina?
No vull ser pre­sumptuós, però s’ha de resol­dre el tema de la Taba­ca­lera. Amb els Jocs han pas­sat gai­rebé 20 anys i amb la Taba­ca­lera també se’n neces­si­ta­rien uns quants. Hi ha d’haver con­sens perquè pas­sin les per­so­nes i els pro­jec­tes seguei­xin. A Tar­ra­gona, en 200 anys n’hem fet tres: el Port, i l’altre quan Tar­ra­gona es va pre­sen­tar per ser patri­moni de la huma­ni­tat. I ara els Jocs Medi­ter­ra­nis. Jo lla­vors era regi­dor i ho vam gua­nyar a la segona vegada. Per­fecte. Els Jocs els vam gua­nyar a la pri­mera, per dos vots, però a la pri­mera, recor­dem-ho. Hauríem pogut per­dre con­tra Ale­xan­dria: 36-34. No és tan fàcil, hi ha gent que es pensa que ho rega­len a les can­to­na­des.
Quan el Comitè Inter­na­ci­o­nal dels Jocs Medi­ter­ra­nis (CIJM) va revo­car els Jocs de Vólos i Làrissa, va haver de bus­car a cor­re­cuita un subs­ti­tut per al 2013. Tar­ra­gona s’hi va pre­sen­tar per que­dar bé i va ser esco­llida Mer­sin. Estava tot empa­rau­lat?
Si no ens haguéssim pre­sen­tat a fer el gest amb el CIJM hauríem anat venuts. Ho dic així de clar.
Ja sabien que el 2013 no els serien con­ce­dits.
Sí, és clar. Però ens hi havíem de pre­sen­tar. Els van donar a Mer­sin, que havia que­dat segon, rere Vólos i Làrissa i, mal­grat que ja teníem un 80 per cent dels equi­pa­ments, ens van fer un favor perquè Mer­sin és molt més gran que Tar­ra­gona, la ciu­tat més petita que serà la seu d’uns Jocs. Però nosal­tres comp­tem amb el Camp de Tar­ra­gona, que ja som gent lla­vors. Sense el Camp de Tar­ra­gona hau­ria estat molt com­pli­cat perquè Tar­ra­gona s’hau­ria hagut de car­re­gar amb més infra­es­truc­tu­res i ara tindríem un pro­blema. La sort que hem tin­gut és que totes les pobla­ci­ons tenien ins­tal·laci­ons bas­tant noves. Han estat clau dues coses: el pro­jecte comú del Camp de Tar­ra­gona, que no és fàcil, i el lide­ratge. Des que sabem que fem els Jocs, hi ha dos ajun­ta­ments, els més impor­tants, Tar­ra­gona i Reus, que de tant en tant es tro­ben, també per a altres coses, però pri­mer per par­lar dels Jocs.
Anys enrere això era molt com­pli­cat...
Això era impos­si­ble, tant per una banda com per l’altra.
Una gran vir­tut va ser abai­xar les pre­ten­si­ons i el pres­su­post ini­cial. Algun defecte?
Avui no toca. Sem­pre quan hi ha un pro­jecte gran podem treure punta de coses i tenir crítiques, només fal­ta­ria. Però crec que si algú veient l’Ane­lla hi posa algun però, doncs està en el seu dret. Jo també estic en el meu dret de dir que això és un pro­jecte impor­tantíssim que està a punt de començar i que després d’això tot que­darà i tot tindrà ús.
L’ajor­na­ment és una espina?
És evi­dent que m’hau­ria agra­dat fer-ho l’any pas­sat, però els que van patir són els de Vólos i Làrissa, que els els van pren­dre. El més impor­tant és el que va dir Amar Addadi, el pre­si­dent del CIJM, quan va venir i va dir que Tar­ra­gona 2018 són els Jocs de la per­se­ve­rança.
Veig que no té gens de ganes que sigui el 2 de juliol.
Sí, en part sí, perquè esta­rem can­sats, però del que tinc ganes és de dis­fru­tar dels Jocs i del lle­gat que que­darà.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.