El nos­tre objec­tiu eren les semi­fi­nals, però la victòria del pri­mer par­tit con­tra una selecció del nivell d’Eslovènia ens va mar­car el camí per ser més ambi­ci­o­sos. Ara que estem a la final bus­ca­rem l’or, tenim con­fiança i crec que arri­bem en bones con­di­ci­ons.

Al prin­cipi ja vaig dir que era la gran favo­rita, però no vull treure cap mèrit a Croàcia, que va jugar la semi­fi­nal amb molta agres­si­vi­tat, més endo­llada, i és a la final per mèrits pro­pis. Ens espera un par­tit molt com­pli­cat.

Sí, és una moti­vació impor­tant, sobre­tot el fet de tenir la família i els amics veient els par­tits, cosa que habi­tu­al­ment no passa. A veure si som capaços de trans­me­tre-ho a l’equip.

Està fun­ci­o­nant bé, de menys a més i dei­xarà unes bones ins­tal·laci­ons que espe­rem que s’apro­fi­tin. Però és una llàstima i una gran opor­tu­ni­tat per­duda el fet que el pavelló esti­gui tan buit, que els clubs de base no hagin rebut cap tipus d’oferta per venir als par­tits. És una llàstima, també, que no s’hagi por­tat cap com­pe­tició a les Ter­res de l’Ebre.

Després de setze anys al Barça vaig deci­dir sor­tir de la zona de con­fort. Vaig tenir l’opor­tu­ni­tat d’anar a Qatar, on va anar molt bé i em va obrir les por­tes de Tunísia. El gran objec­tiu és el cam­pi­o­nat d’Àfrica del 2020, que clas­si­fica direc­ta­ment per als Jocs Olímpics.