Sí, haver-la feta una vegada em dona més tran­quil·litat, encara que sem­pre hi ha ner­vis. Hi ha coses que puc pre­veure més, tot i que té la seva com­pli­cació: estar sol tants dies fa que sigui com­plexa. El conei­xe­ment que tinc de la pas­sada edició em dona segu­re­tat.

La posició és com­pli­cat de dir perquè és una regata molt oberta i hi pot haver impre­vis­tos que no pots con­tro­lar. Una refe­ren­cia molt bona són els dies que vaig tri­gar la pas­sada edició, que van ser 108 dies. Esta­ria bé millo­rar aquest temps i, a par­tir d’aquí, si pots aca­bar tan enda­vant com sigui pos­si­ble, doncs enda­vant.

És un vai­xell que ha pro­vat que és sòlid, però un vai­xell que fa vol­tes al mon el reno­ves contínua­ment. Hi ha ele­ments que no són ni molt menys ori­gi­nals. S’han d’anar can­vi­ant perquè siguin fia­bles. Els dis­senys d’ara no són els que hi havia ales­ho­res. Per si mateix, el vai­xell és més lent, però, pel que fa a fia­bi­li­tat, saps que és prou sòlid.

No només el conec bé per la nave­gació, sinó també amb tot el que ha estat pre­pa­rar-lo. Amb tot el que fas en el mun­tatge del vai­xell també s’aprèn molt, perquè conec pràcti­ca­ment qual­se­vol racó de la nau i també conec qual­se­vol peça que hi ha. I això és un punt posi­tiu per poder resol­dre incidències que poden ocórrer durant la regata.

Per això és impor­tant conèixer tot el vai­xell. No només hi ha les veles: hi ha una part mecànica, una d’hidràulica, una d’elèctrica, i ho has de conèixer tot. Quan hi ha una tri­pu­lació, cadascú s’encar­rega d’un aspecte del vai­xell, però quan nave­gues sol, ho has de conèixer tot, has de saber una mica de tot.

Sí, un dels aspec­tes interes­sants és que por­tem a terme una sèrie de pro­jec­tes científics que estu­dien la pro­blemàtica que hi ha, avui dia, amb els oce­ans, la con­ta­mi­nació i el que passa amb el canvi climàtic. Podem nodrir de dades interes­sants els científics, perquè pas­sem per zones que no són gaire con­cor­re­gu­des. Por­tem un sen­sor que mesura la sali­ni­tat del mar, un col·lec­tor de plàncton, que és un indi­ca­dor de la salut dels oce­ans, i unes bali­ses que llançarem a l’oceà per fer un segui­ment dels cor­rents. És el mis­satge que volem donar; a banda de fer la com­pe­tició, col·labo­rem amb el conei­xe­ment que ser­veix per cui­dar dels nos­tres mars i oce­ans.

És l’esport que m’agrada, que prac­tico des de fa molts anys, que trobo apas­si­o­nant. Per mi, no hi ha res més impres­si­o­nant que par­ti­ci­par en una Vendée Globe. És una com­pe­tició que ho té tot: és una aven­tura, els vai­xells són màqui­nes increïbles i els llocs per on pas­ses no tenen com­pa­ració.

La pre­pa­ració és impor­tant, i també l’experiència. La pre­pa­ració física la pots fer entre­nant amb el vai­xell si fas sor­ti­des de nave­gació que poden ser de diver­sos dies, a banda de les ses­si­ons de gimnàs. En la pre­pa­ració psi­cològica, alguns fan alguna cosa molt específica, però, en el meu cas, és un conei­xe­ment del que ja has fet abans i de conèixer-te tu mateix. En una regata que dura cent dies, hi ha moments fàcils i difícils i has de saber ges­ti­o­nar-los, saber estar amb els peus a terra, en aquest cas amb els peus al vai­xell, i ser cons­ci­ent que has d’aca­bar i que has d’estar moti­vat perquè tot surti bé.

És la regata en si mateixa. És una regata en soli­tari que dura cent dies, en què estàs tu sol. I no només és una com­pe­tició durant el dia; és de dia i nit, i això vol dir que, durant dia i nit, ets el res­pon­sa­ble que el vai­xell fun­ci­oni i no passi res, t’has d’encar­re­gar de quina és la ruta, has de mirar que el vai­xell vagi ràpid perquè estàs com­pe­tint... Això, al cap de dies i set­ma­nes, és molt esgo­ta­dor. No tenir ni un moment per des­con­nec­tar. Això real­ment és dur, alhora que molt apas­si­o­nant.

El sen­ti­ment de soli­tud és difícil de tenir perquè és una com­pe­tició que la gent segueix des de casa i estàs comu­ni­cat, has d’anar expli­cant el que et passa, envies vídeos, també par­les amb el teu equip si ho neces­si­tes... Sí que és veri­tat que estàs sol al vai­xell i, segons qui­nes mani­o­bres fas, tro­bes a fal­tar la gent. Sí que hi ha moments que ets dins el mar, desprès de tants dies, i et pots tro­bar molt sol en un entorn molt sal­vatge. No és una regata de soli­tud, sinó d’estar sol en la com­pe­tició.

Real­ment són molts. En una regata de volta al món, 33 vai­xells són moltíssims i això és un indi­ca­dor de l’èxit i de la força que té aquesta moda­li­tat a l’Estat francès. En la regata, que és com la ban­dera de la volta al món amb tri­pu­lació i que és molt impor­tant, tenen 6 o 7 vai­xells. Ima­gina 33 vai­xells i en soli­tari. És perquè a l’Estat francès real­ment hi ha una afició increïble i un segui­ment molt fort, tant de públic, com de patro­ci­na­dors i d’indústria nàutica.