Belmonte, baixa

La badalonina Mireia Belmonte, que encara no s’ha recuperat de la lesió a l’espatlla, serà la gran absent del campionat i haurà d’esperar fins a l’europeu si vol ampliar el seu programa olímpic. A Castelló es va guanyar la plaça en les proves de fons, 800 i 1.500 m, i ben segur que intentarà incrementar el repertori entre el seu ventall habitual (200 m papallona, 400 m lliure, i 200 m i 400 m estils). També forma part del grup dels escollits Jessica Vall (Sant Andreu), que ja té la plaça de Tòquio en els 200 m braça i intentarà afegir la dels 100 m braça (1:07.07), que a Castelló se li va escapar per ben poc (1:07.26). La seva companya de club Àfrica Zamorano, fixa en els 200 m esquena, també està inscrita en els 200 lliure, els 100 esquena i els 200 m estils.

Entre les catalanes més ben col·locades per afegir-se al contingent olímpic hi ha la nedadora del CN Sabadell Marina García. La barcelonina ja va acreditar la mínima dels 200 m braça a Castelló (2:25.04 per 2:25.52), però aquell torneig només atorgava un bitllet per a la primera i va ser per a Vall. En tot cas, si no hi cap altre nedadora que millori la seva marca, el bitllet serà per a ella, sense necessitat de tornar a ratificar la mínima. “Tenir una nedadora com Jessica, d’aquest nivell i amb una competència tan sana, és beneficiós per a la progressió de totes dues”, explica Marina, que en la jornada de cloenda viurà l’enèsim duel amb la nedadora del CN Sant Andreu. Precisament, l’equip de Jordi Jou té diverses possibilitats d’ampliar la seva representació olímpica. De fet, el solleric Joanllu Pons va fer la mínima en 400 m estils a Castelló, però ho va fer en la sessió matinal (4:15.55) i no la va poder ratificar a la tarda (4:15.92). La castellonenca Lidón Muñoz també és una candidata en les proves de velocitat, una fita que ja havia assolit abans de l’ajornament dels Jocs. El campionat té molts altres noms propis, com la nedadora d’Inca Cata Corró, a les files del CN Sabadell. “Han estat dos anys dolents perquè entre operació i operació no em vaig poder entrenar, i amb la pandèmia tot ha estat un caos. Per això l’Open és tan il·lusionador, perquè ara porto mesos més estables i podent-me entrenar cada dia”, ressalta Corró, que fa un any va ser intervinguda per tercera vegada d’un tumor cerebral.