Ciclisme

L’any dos de la nova era

Ciclisme. La segona victòria de Tadej Pogacar en el Tour, totes dues posteriors a l’esclat de la crisi sanitària, és la de la nova generació i fa créixer les audiències, especialment entre el públic jove

El 108è Tour de França és el segon que acaba amb Tadej Pogacar (UAE) triomfant a París. Aquest cop, i a diferència del 2020, dominant la cursa com els grans campions, amb el groc tretze dies, des de la primera etapa de muntanya i fins al passeig pels Camps Elisis. El paper de Julian Alaphilippe en la primera etapa, guanyant amb el mallot irisat i aconseguint el groc per tercer any seguit; la irrupció de Mathieu van der Poel amb l’espectacular triomf al mur de Bretanya que li permetia liderar la general sis dies; el paper de Mark Cavendish igualant el rècord d’Eddy Merckx, i Wout van Aert signant el triplet d’alta muntanya (Ventor), contrarellotge i esprint (París), acompanyen el camí de l’eslovè cap al groc a París. Un relat només a l’abast dels millors guionistes, que també tenia una part dramàtica: les múltiples caigudes.

S’ho passa bé

L’eslovè, que ja havia pujat al podi d’una gran prova abans de l’esclat de la pandèmia –tercer en la Vuelta el 2019, la que guanya Roglic–, és el nou dominador del ciclisme UCI des que la Covid-19 va canviar el món global. “Vull guanyar, però sobretot ho faig per divertir-me”, és el seu secret, que no s’explica sense el seu talent. El ciclisme deixa enrere el patiment i passa a ser diversió. Pogacar lidera, a més, una generació que no s’espera fins a la fi de la seva carrera per triomfar com s’havia imposat en les darreres dècades, amb campions vorejant la trentena. Richard Carapaz (1993) és dels protagonistes l’últim dia a París que més s’hi apropa, amb la segona joventut de Cavendish (1985), menys d’un any després d’insinuar que no tornaria a córrer, com a confirmació de la regla. El danès Joan Vingegaard (1996) –el proper Tour comença a Copenhaguen, s’especula, amb una crono per equips–, segon, i que corria el Tour per la baixa temporal de Tom Dumoulin i amb el Jumbo amb quatre baixes –el Tour l’acaben 141 dels 184 que començaven–, reforça el relleu generacional que Bernal (1997) i Evenepoel (2000) ja havien insinuat

Enganxa

42,4 milions de francesos van veure el Tour per televisió almenys un minut, segons France TV, que compara la dada amb la de l’any passat: 39,6. El públic jove, de 15 a 24 anys, que ha abandonat la televisió en els seus hàbits de consum audiovisual, l’ha seguit un 23% més. És la millor edició per als joves des de fa quinze anys. La mitjana d’espectadors es tanca en 3,8 milions i un 39,4% de quota de pantalla, 340.000 més que el 2020 al final de l’estiu i 130.000 més que fa dos anys, en el triomf d’Egan Bernal. Són les millors dades a França des del 2017. I la millor quota des del 2011. El 14 de juliol, amb final a Sent Lari e Sola i en la segona victòria de Pogacar, la primera al Pirineu, 5,9 milions de francesos van seguir l’etapa pel canal France 2, líder d’audiència cada dia, i es va establir així el millor registre des del 2013, amb un minut d’or de 7,9 milions.

Patrocini
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)