Elaine Thompson-Herah (1992) va revalidar l’or en els 100 m llisos, amb rècord olímpic inclòs. El 10.61 és la segona millor marca de tots els temps, darrere dels estratosfèrics 10.49 de Florence Griffith (1959-1998) de fa 33 anys i millora els 10.62 que la nord-americana va signar el 1988 a Seül. Les també jamaicanes Shelly-Ann Fraser-Pryce i Shericka Jackson van endur-se la plata i el bronze i van completar la històrica trilogia caribenya.

Una gran cursa 24 hores abans de la prova estel·lar dels Jocs, els 100 m masculins, en què Usain Bolt tindrà successor després d’enllaçar l’or a Pequín, Londres i Rio. Sumar tres ors, en aquest cas alterns, precisament, és el que Thompson-Herah va impedir a Fraser-Pryce, que després de ser mare acreditava el millor temps de l’any (10.63), i que va ser primera, esperitada en els primers 70 metres. Es va activar ràpidament (0.139), mentre que Elaine, molt més corpulenta, va trigar més a desempallegar-se dels tacs (0.150). La seva progressió, però, va ser letal. La felicitació de la subcampiona va ser molt freda i eloqüent, un exemple de l’admesa gran rivalitat entre totes dues. La velocista de 34 anys veu com la seva rival li impedeix celebrar el seu tercer or olímpic. El pròxim repte per a totes dues serà París 2024. La neozelandesa Valerie Adams en pes, la croata Sandra Perkovic en disc, la txeca Barbora Spotakova en javalina i la polonesa Anita Wlodarczyk ho poden aconseguir a Tòquio.Abans, però, s’escenificarà una nova pugna a Tòquio en els 200 metres.

Encara ofegada per l’esforç, però exultant, la campiona es va mostrar feliç: “Estic molt emocionada de conservar el títol. Em fa mal el pit, però estic molt contenta.” Ambiciosa, veu possibilitats de millora: “Hauria pogut anar més de pressa si no assenyalés amb el dit i ho celebrés tan aviat. Però això demostra que encara tinc marge. Espero que un dia pugui millorar el temps.”