Res a fer

Bronze a Atlanta 1996, Sydney 2000 i Pequín 2008 –la selecció espanyola femenina ho va ser a Londres 2012–, l’equip de Ribera no va anar mai al davant en el marcador. El 0-3 encaixat obligava l’entrenador de Sarrià de Ter a demanar temps mort quan s’havien jugat 16 minuts, perquè el conjunt danès obria una escletxa (5-8) que fins i tot ampliaria abans d’arribar al descans (10-14). Les aturades de Gonzalo Pérez de Vargas i la defensa 5-1 sobre Mikkel Hansen van servir per mantenir la igualtat a l’inici perquè el primera línia havia fet cinc gols abans de la mitja part –Adrià Figueras quatre des del pivot.

Aleix Gómez des de l’extrem en la primera possessió de la segona meitat va obrir un 2-0 i una finestra d’oportunitat que es va tancar de seguida, amb dues inferioritats de la selecció espanyola. Cada cop que l’equip –amb molts problemes per superar la defensa danesa, tancada al centre– aconseguia acostar-se a dos gols apareixia Hansen meravellant amb el seu talent per resoldre els atacs. Aleix Gómez, a set minuts, de penal, va ajustar el resultat després de quatre intents de situar-se a un gol (21-22) i Sánchez-Migallón va fer després el 22-23, des de mig camp a porteria buida perquè Dinamarca atacava amb set. Hansen de penal i Mensah al límit del passiu a dos minuts van enfonsar la moral de la selecció espanyola (22-25).