Abans de marxar vam fer un aïllament, i a Madrid, per un fals positiu, tres PCR en lloc de dues. Allà, la veritat, amb Covid o sense hauria fet el mateix: estàs concentrat en la competició i, quan s’acaba, marxes l’endemà. La diferència és la mascareta. Faltaven tres setmanes i encara hi havia rumors de suspensió.

El que hem viscut amb en Manel des del 2019... Primer, al company el confinament no li prova i torna desmotivat i baix de forma. El 2021 decideix renunciar pel pes i quatre mesos abans dels Jocs, com a tècnic, he de trobar un candidat. Amb els tres primers darrere d’en Manel en el selectiu, hi vam fer proves per veure qui s’adaptava millor, i va ser un nen de 18 anys. Tothom em deia si m’havia tornat boig, però el més ràpid era ell, encara que no tingués cap experiència. En l’europeu la federació ens feia quedar entre els vuit primers per tancar el bot i vam acabar setens: estava consolidat.

Tornant de l’europeu, amb pocs dies de diferència, tots tres vam donar positiu i això suposava 20 dies sense entrenar-se. Quan podem tornar, com que en Caetano té 18 anys i feia segon de batxillerat, havia de fer la selectivitat. una setmana més... I, després, ja sí: recta final i ben focalitzats.

Hem anat evolucionant. La primera regata se’ns va fer llarga, la repesca va ser relativament fàcil i en la semifinal vam fer una mala sortida. L’aprenentatge, en la final B, va fer que ens sortís tot brodat.

El 2023 hi ha el mundial classificatori, a Belgrad. Els set primers aniran als Jocs i mirarem de ser-hi, amb un bot molt competitiu, esperem que amb en Manel, i a veure si pot ser amb algú més de Banyoles. Si mirem les edats dels medallistes en uns Jocs, tindran més possibilitats a París que a Tòquio, però pot passar de tot.