Estem davant d’un d’aquells esportistes amb capacitat per marcar una època. Pau Garcia (Parets del Vallès, 2001) ha meravellat amb una medalla d’or en el mundial d’Asunción (Paraguai) en la modalitat de lliure, que mai abans, ni cap català ni cap patinador adscrit a la federació espanyola, havia conquerit, amb el valor afegit del seu debut en la categoria sènior. Un èxit que s’intuïa resseguint la seva progressió en els últims mesos però que calia segellar. “Hem pogut tocar el cel i signar en la història d’aquest esport. No tinc paraules per descriure l’emoció”, deia en el seu compte d’Instagram el nou campió del món, que disfruta d’uns dies de turisme abans de tornar a casa.

Sempre ha estat un patinador precoç, madur. Quan encara era juvenil ja va guanyar a França el mundial júnior anticipant-se al seu futur. El 2019, als World Roller Games, va repetir títol, amb un exercici sublim al Palau a Sant Jordi Club que va fer vibrar el públic, que el va premiar amb una ovació emotiva i agraïda pels moviments perfectes i els sentiments que havia transmès en el seu ball en el programa llarg. Amb llàgrimes als ulls, acabava de segellar el seu segon títol mundial júnior. Aquest curs, ha esmicolat la banca. En l’europeu de Riccione va penjar-se l’or derrotant ni més ni menys que l’italià Luca Lucaroni, el patinador més reconegut dels últims anys, campió dels quatre títols mundials anteriors i que reflecteix amb una gran elegància el virtuosisme de l’escola italiana, la millor del món des de fa dècades. Garcia, que s’envalenteix en les grans ocasions i es motiva amb el públic assumint la pressió, va obtenir una puntuació de 269.77, rècord en el campionat. Dissabte, amb la coreografia Torno a escoltar cantar, Guernika, va aconseguir 279.64 –també rècord del campionat–remuntant les dècimes que li treia Lucaroni en el disc curt. L’altra basa catalana, Pere Marsinyach (CPA Cardona), patinador més veterà admirat per Pau que va ser segon rere Lucaroni a Barcelona i també a la Vendée 2018, va acabar sisè després d’haver estat tercer en el darrer europeu de Riccione (Itàlia). Garcia considera a Lucaroni i Marsinyach “dos referents” i admet que “els he tinc molt de respecte”. Una admiració que no li ha impedit superar-los un altre cop a Paraguai.

La temporada de Garcia és per emmarcar. En el campionat tarragoní va batre el rècord del món de puntuació, que va tornar a esmicolar en el campionat de Catalunya i que va millorar per tercer cop consecutiu en el campionat d’Espanya (280.7) disputat justament a Parets, en el qual va tancar el cercle. És campió estatal de totes les categories.

Entrenat per Òscar Molins des que tenia set anys a Parets, va aterrar al Reus Deportiu quan tenia 17 anys, un canvi vital. Des de fa dues temporades competeix amb l’Artistic Skate Cunit –fundat el 2020–, sota el guiatge de Molins i amb Manel Villaroya també en l’equip tècnic. “Molins m’ho ha ensenyat tot des de petit, i aquest any he pogut aprendre molt de Villaroya. Els dec molt”, reflexiona. Curiosament, el seu potencial no s’intuïa quan es va calçar els patins els primers dies. Això sí, tenia una gran motivació. El 2010 va ser campió d’Espanya aleví i el 2016, campió d’Europa cadet, títols significatius en un currículum esportiu més llarg que un dia sense pa.