El 2 de gener del 2002 va néixer El 9, el primer –i fins avui l’únic– diari de temàtica esportiva en llengua catalana. Si en aquestes dates el repàs a l’any que s’ha acabat sovint causa un cert vertigen, quan el que passa per davant són dues dècades –per als joves, més de mitja vida, per a la resta, mitja singladura laboral o els millors anys de les seves vides– és probable que aflori un punt de nostàlgia.

Per als que continuem a L’Esportiu –successor d’El 9 des de l’abril del 2015– aquesta efemèride és una pel·lícula que passa acceleradament. El 2002 la prioritat era el paper, i avui el suport digital i les xarxes ja han passat de ser complements a tenir vida i dinàmiques pròpies i diferenciades. En vint anys hem sobreviscut a tres crisis: la global del 2008, la del propi sector, amb un redimensionament i reconversió –encara inconclusos– quan els efectes d’aquella bombolla es van dissipar i, per rematar-ho, la crisi de la covid-19 i tot el que se n’ha derivat. Tot això, amanit amb el fet que a mig camí (2011) i fins avui, el diari va passar a ser editat per una societat limitada laboral. És a dir, és propietat dels seus treballadors, en un projecte cooperativista singular.

L’inici del segle XXI ha fet trontollar preceptes econòmics fonamentals, regles elevades poc menys que a la categoria de dogma que, en caure, s’han endut empreses, llocs de feina, sectors econòmics sencers, i ho han substituït tot per una sensació permanent d’inestabilitat. Un procés que no ha estat innocu ni per als mitjans de comunicació ni, per descomptat, per a L’Esportiu.

Vint anys després, però, podem afirmar que hem aconseguit protegir les quatre potes d’aquell projecte: el periodisme, l’esport, la llengua i el país. Com bé recorden en el seu article els tres directors precedents, hem aconseguit un segell propi en termes de país però també en el periodisme: portades singulars, compromeses més enllà de si la pilota entra o no. I paritat, opinió, anàlisi... aspectes molt presents avui dia en què hem estat pioners.

Al cap de vint anys, hem evolucionat d’una marca de periodisme en paper a un concepte ampli. L’Esportiu és paper, però cada vegada és més suport digital i xarxes, de manera indestriable. Ho constaten els més de 46.000 seguidors a Twitter i la difusió del lloc web aquest 2021, que registra unes mitjanes mensuals de 123.000 usuaris únics (+47% respecte al 2020), 263.000 visites (+65%) i 490.000 pàgines vistes (+74%).