Tennis

MARINA BASSOLS

TENNIS. 226A DE LA WTA

“Em faria molta il·lusió jugar l’obert dels EUA”

“Vaig dedicar el títol del W60 de Madrid al meu pare, que va morir quan jo tenia deu anys. Vaig plorar molt”

La blanenca va aixecar en el WTA 250 de Budapest contra la bielorussa Hatouka un 6-0, 5-0 i 30-0

Títols
Marina Bassols ha guanyat set títols ITF, amb el W60 de Madrid –a la imatge– com a gran èxit en la seva carrera. N’atresora set més de dobles, tots de la categoria ITF. També va guanyar el bronze en els dobles dels Jocs Mediterranis a Tarragona formant parella amb Eva Guerrero.
El revés a dues mans és el meu millor cop i és amb el que faig més mal. Fins i tot em cobreixo la dreta per fer el revés

Marina Bas­sols (Bla­nes, 1999) ha vis­cut unes dar­re­res set­ma­nes de somni. El títol W60 a Madrid sense cedir cap set, el títol W25 a Palma del Río en el tor­neig suc­ces­siu, i l’accés al qua­dre final del WTA 250 de Buda­pest amb una remun­tada històrica –diuen que la més gran­di­loqüent de sem­pre en la WTA– demos­tren que ha fet un salt qua­li­ta­tiu i que té molt a dir en el món del ten­nis pro­fes­si­o­nal. Per­dia per 6-0, 5-0 i 30-0 con­tra la bie­lo­russa Hatouka i va aixe­car un par­tit impos­si­ble. Aquest tri­omf li ha com­por­tat noto­ri­e­tat mediàtica en els dar­rers dies. El seu objec­tiu immi­nent és acce­dir a la prèvia de l’obert dels EUA per dis­fru­tar de l’experiència de viure el seu pri­mer Grand Slam. És la 205a de la WTA. Aquest set­mana ha superat la prèvia del WTA 250 de Palerm i ha plan­tat cara a Irina Came­lia Begu (45a) en el pri­mer par­tit del qua­dre.

Va fer alguna cele­bració espe­cial quan va con­su­mar la remun­tada del segle?
No, vaig que­dar del tot sor­presa perquè sin­ce­ra­ment no m’ho espe­rava. Almenys la victòria va ser­vir per entrar al qua­dre final de Buda­pest, tot i que en el pri­mer par­tit vaig per­dre con­tra la nord-ame­ri­cana Ber­narda Pera, tot i estar a prop. No m’ima­gi­nava que pogués remun­tar aquell par­tit. A més, el tri­omf també ser­virà perquè les con­trin­cants futu­res han vist que lluito fins a l’última pilota, que no llanço mai la tova­llola, i això també les pot con­di­ci­o­nar.
Algú li va enviar algun mis­satge lamen­tant la der­rota abans d’hora.
De manera directa no, però una amiga em va enviar la trans­cripció del what­sapp que li havia enviat la seva pare­lla expli­cant-li que jo havia per­dut.
Va sal­var alguna pilota de par­tit?
Sí, tres, dues en un mateix joc i la ter­cera en un altre. Era en el segon set, però no recordo exac­ta­ment en quin joc. Estava cen­trada a gua­nyar cada punt i veia que ella cada vegada estava més tensa i come­tia més errors. Jo cada vegada tenia més con­fiança.
Què li va dir, a la ten­nista bie­lo­russa, quan va aca­bar el par­tit?
Res, la frase tri­vial de ben jugat o sort.
Devia fer mala cara.
Sí, la veri­tat. Estava des­en­cai­xada i suposo que si estigués permès llançar la raqueta ho hau­ria fet.
Ja havia aixe­cat un 5-0 con­tra la fili­pina Ale­xan­dra Eala en el segon set de la final de Madrid.
Sí, els títols a Madrid i Palma del Río –en el tor­neig cor­dovès hi havia més de mil espec­ta­dors i alguns que es van que­dar fora, mai havia jugat amb tant de públic– em van ator­gar con­fiança i vaig creure encara més en les meves pos­si­bi­li­tats. A més, com que defen­sava punts, si hagués fet mals resul­tats hau­ria pogut caure fins al lloc 400 de la WTA. Ara, en canvi, estic en la posició 205.
Va fer alguna cele­bració o dedi­catòria espe­cial a Madrid quan va acon­se­guir el seu títol més impor­tant?
El vaig dedi­car al meu pare, que va morir quan jo tenia deu anys. Va ser molt emo­ci­o­nant i vaig plo­rar molt. Hi havia molt de públic i em van ani­mar molt.
Li va millor la pista ràpida, ate­sos els títols a Madrid i Palma del Río?
La pista ràpida em va bé, però també m’adapto a la terra batuda. Tot i que alguns peri­o­dis­tes diuen que soc defen­siva, crec que em va millor escurçar més els punts a la pista ràpida.
El revés a dues mans és el seu gran cop...
Sí, el revés a dues mans és el que millor faig i és amb el que faig més mal. Fins i tot em cobreixo la dreta per fer el revés, una pràctica que no es veu en el ten­nis mas­culí però que sí que algu­nes juga­do­res fan en el femení. Tinc molta con­fiança en el meu revés.
I el ser­vei?
L’he anat millo­rant, tot i que encara l’he de seguir polint.
Quin és ara el seu pri­mer objec­tiu?
El meu pri­mer objec­tiu ara és entrar a la fase de qua­li­fi­cació de l’obert dels EUA. Em faria molta il·lusió poder jugar el meu pri­mer Grand Slam.
I el seu objec­tiu a més llarg ter­mini?
No me’n fixo cap de final. Pri­mer vull inten­tar arri­bar al top 100, i si ho acon­se­gueixo, seguir pro­gres­sant en el rànquing.
Què va supo­sar que ara fa un any la fit­xes­sin amb una beca al TEC Car­les Fer­rer Salat?
Una gran ale­gria perquè així puc viat­jar als tor­ne­jos sense pre­o­cu­pa­ci­ons i dedi­car-me a la for­mació inte­gral, amb ten­nis, pre­pa­ració física i tre­ball men­tal, que també és molt impor­tant. Jugo tor­ne­jos ITF des del 2016 i això et faci­lita molt cen­trar-te en els objec­tius.
És molt dur gua­nyar-se la vida a par­tir de la posició número 200 del món?
Entre les posi­ci­ons 200 i 300 es pot anar fent, i més avall pots arri­bar a per­dre diners jugant a ten­nis.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.