Marc Soler, d’inici a fi

El vilanoví encapçalava un grup de vint unitats que seguien el primer intent de fuga, d’Alexey Lutsenko (Astana), al peu del primer dels cinc ports del dia –Colladona i Mozqueta (2a), Santo Emiliano i Tenebreo (3a), per aquest ordre abans de l’últim–, que coronaven Vine i Soler, primer i segon. L’australià ja era llavors el líder virtual de la muntanya i sumaria els màxims punts possibles en joc. Els dos obrien forat baixant i després s’hi afegien vuit homes més, tres dels quals del Groupama amb Thibot Pinot –ell i Rein Taaramäe, que una mica més i supera Soler a meta, eren els que miraven de seguir Vine a 6 del final–. En la fuga també hi havia Mads Pedersen (Trek), el primer en l’esprint intermedi a 32 quilòmetres i que superava Sam Bennett (Bora) en la classificació de la regularitat. El danès, campió del món el 2019, es despenjava després amb un coixí per la fuga de 3:20 a 20 km. Soler havia anat de menys a més en l’últim port i quan tot sol havia escurçat la diferència amb Vine al mig minut a l’últim quilòmetre les cames van dir prou.

L’aposta gironina

Guanyador de la Zwift Academy, la competició de ciclisme indoor i un d’aquells fenòmens que només s’explica en el context del confinament més dur de la pandèmia, Vine signava un contracte professional amb l’Alpecin. Ell i la seva dona s’ho jugaven tot a una carta, es venien totes les pertinences i venien a Girona per establir-se a la ja eterna ciutat de moda del ciclisme internacional. Un any després, ja era campió del món UCI Esports a Zwift i, aquest 2022, en el segon any a Girona, ja du dues victòries en la Vuelta i avui en lluirà el mallot de líder de la muntanya, en una jornada amb 171,4 km i cinc ports, dos dels quals de 1a inclosa l’arribada a Les Praeres (Nava).