“La Vuelta és lluny d’acabar i sempre hem d’estar atents i concentrats”, afirmava Remco Evenepoel després d’ampliar l’avantatge en la general de la cursa que s’acaba l’11 de setembre a Madrid. El belga (2000) disputa tot just la segona cita de tres setmanes, i en la primera, l’any passat, havia d’abandonar el Giro en la dissetena etapa i després d’haver caigut.

El prometedor ciclista del Quick-Step se situava líder dijous, divendres a la muntanya ja demostrava que com més bé es defensa és atacant i, ahir, quan quedava sense companys –el campió del món Julian Alaphilippe havia dut el pilot fins al peu de l’últim port–, Juan Ayuso (UAE) es posava al davant i el mallot vermell contraatacava per encarar en solitari els últims tres quilòmetres. Només Enric Mas mirava de seguir-li la roda a Les Praeres –desnivell mitjà del 12,9 i rampes de fins al 24% en 3,9 km–. Constant en la freqüència de pedaleig tot i el desnivell, Evenepoel no mostrava símptomes de debilitat, conscient que el marge que estava aconseguint respecte als rivals és or. I queda la CRI de demà –avui hi ha descans–, especialitat en què el belga és campió, bronze en el mundial del 2021 i superior a la resta de candidats de la general, que començaran a lluitar per ser segon en el millor dels casos. “Vull intentar gaudir la contrarellotge amb el mallot vermell. Córrer amb ell és un somni fet realitat. Conec el recorregut i sé què esperar-ne. La meva família hi serà dimarts i penso donar-ho tot”, deia.

Louis Meintjes (Intermarché) s’apuntava la seva primera victòria com a professional, havent estat en l’escapada i sabent esperar el seu moment. L’escapada era la segona del dia, amb la primera neutralitzada en el quilòmetre 30 i Marc Soler havent-la buscat en tres ocasions. L’etapa tenia cinc ports, dos dels quals de primera categoria, l’últim i el Mirador de Fito a la meitat. El sud-africà (1992) era el millor escapat en la general i mentre que Samuele Battistella (Astana) i Jimmy Janssens (Alpecin) eren els més optimistes agafant uns metres a l’inici de l’últim port, amb un coixí de 3:50 a 10 quilòmetres, ell agafava un ritme més realista i, a 2,5 per al final, se situava al capdavant, mentre que Evenepoel acabaria caçant diversos membres de l’escapada pujant.