“La Vuelta és lluny d’aca­bar i sem­pre hem d’estar atents i con­cen­trats”, afir­mava Remco Eve­ne­poel després d’ampliar l’avan­tatge en la gene­ral de la cursa que s’acaba l’11 de setem­bre a Madrid. El belga (2000) dis­puta tot just la segona cita de tres set­ma­nes, i en la pri­mera, l’any pas­sat, havia d’aban­do­nar el Giro en la dis­se­tena etapa i després d’haver cai­gut.

El pro­me­te­dor ciclista del Quick-Step se situ­ava líder dijous, diven­dres a la mun­ta­nya ja demos­trava que com més bé es defensa és ata­cant i, ahir, quan que­dava sense com­panys –el campió del món Julian Alap­hi­lippe havia dut el pilot fins al peu de l’últim port–, Juan Ayuso (UAE) es posava al davant i el mallot ver­mell con­tra­a­ta­cava per enca­rar en soli­tari els últims tres quilòmetres. Només Enric Mas mirava de seguir-li la roda a Les Pra­e­res –des­ni­vell mitjà del 12,9 i ram­pes de fins al 24% en 3,9 km–. Cons­tant en la freqüència de peda­leig tot i el des­ni­vell, Eve­ne­poel no mos­trava símpto­mes de debi­li­tat, cons­ci­ent que el marge que estava acon­se­guint res­pecte als rivals és or. I queda la CRI de demà –avui hi ha des­cans–, espe­ci­a­li­tat en què el belga és campió, bronze en el mun­dial del 2021 i supe­rior a la resta de can­di­dats de la gene­ral, que començaran a llui­tar per ser segon en el millor dels casos. “Vull inten­tar gau­dir la con­tra­re­llotge amb el mallot ver­mell. Córrer amb ell és un somni fet rea­li­tat. Conec el recor­re­gut i sé què espe­rar-ne. La meva família hi serà dimarts i penso donar-ho tot”, deia.

Louis Meint­jes (Inter­marché) s’apun­tava la seva pri­mera victòria com a pro­fes­si­o­nal, havent estat en l’esca­pada i sabent espe­rar el seu moment. L’esca­pada era la segona del dia, amb la pri­mera neu­tra­lit­zada en el quilòmetre 30 i Marc Soler havent-la bus­cat en tres oca­si­ons. L’etapa tenia cinc ports, dos dels quals de pri­mera cate­go­ria, l’últim i el Mira­dor de Fito a la mei­tat. El sud-africà (1992) era el millor esca­pat en la gene­ral i men­tre que Samu­ele Bat­tis­te­lla (Astana) i Jimmy Jans­sens (Alpe­cin) eren els més opti­mis­tes aga­fant uns metres a l’inici de l’últim port, amb un coixí de 3:50 a 10 quilòmetres, ell aga­fava un ritme més rea­lista i, a 2,5 per al final, se situ­ava al cap­da­vant, men­tre que Eve­ne­poel aca­ba­ria caçant diver­sos mem­bres de l’esca­pada pujant.