La mentalitat guanyadora, el mètode agressiu i imprevisible, l’espectacle que proposa, el físic prominent, amb 5 quilos guanyats en múscul imprescindibles i, en definitiva, la posada en escena de Carlos Alcaraz (3), campió de l’obert dels Estats Units contra el noruec Casper Ruud (5) per 6-4, 2-6, 7-6 (1) i 6-3 en 3h20 en la seva primera final d’alta gamma, han trasbalsat el tennis mundial. Quan tenia 15 anys i jugava al RCT Barcelona, club del qual encara forma part, de fet, ja se’n parlava. Els tècnics i els entesos estaven convençuts que, si no s’espatllava, seria una figura. Amb Juan Carlos Ferrero, al qual va contractar ara fa quatre anys, ha trobat l’ordre dins i fora de la pista i l’estabilitat per transformar les expectatives en eclosió. Ahir, 12 de setembre del 2022, aquell jove prodigi que es va encomanar a Ferrero –diu que quan el va veure va pensar que era “com un fideu”, tot i que ja li va apreciar unes virtuts descomunals– es va convertir oficialment amb 19 anys i quatre mesos en el número 1 de l’ATP més jove de la història, desbancant del privilegi l’australià Lleyton Hewitt, que s’hi va enfilar el 2001 amb 20 anys i vuit mesos. L’emotivitat de l’abraçada entre Alcaraz i Ferrero a la llotja de l’Arthur Ashe explica el perquè de tot plegat. Juanki, que en el desenllaç del partit estava molt nerviós, acabava de tenir una mala experiència dirigint l’alemany Alexander Zverev però va acceptar el repte. El tècnic, capricis del destí, va ser número 1 curiosament, després de perdre la final de l’obert dels EUA del 2003 contra Andy Roddick. Ara li toca abaixar el suflé, la feina dels entrenadors, ja se sap. Diu que Alcaraz només ha donat un 60% del seu potencial i el repta a millorar.

El d’El Palmar ha descrit el camí dels elegits i acumula altres rècords individuals de precocitat. Per exemple, va ser el més jove a arribar als quarts de l’obert dels EUA del 2021 des del 1963, i també el més jove que va guanyar el títol a Miami en tota la història.