Ens ho hem passat molt bé. Els que hi érem i els que ho van seguir des de fora. Els inputs que tinc són bons.

La veritat és que encara tenia el cos una mica estrany. En el moment en què finalitza la cursa i que finalitza bé, comences a adonar-te que tot s’ha acabat.

Sí, des de diumenge a la tarda, quan parles amb un i amb l’altre, t’adones que hem fet una gran Volta que, realment, marcarà un abans i un després.

És molt difícil fer comparacions, però potser sí. Si més no, molt emocionant perquè en l’últim dia a Montjuïc hauria pogut canviar la classificació final. Ha estat molt lluitada i competida. Encara que no m’agrada qualificar com la millor o la pitjor, sincerament, ha sigut de les millors o la millor dels últims anys. Només hem de lamentar, i molt, l’accident del primer dia de Dario Cataldo.

La gràcia és aquesta. Fer un recorregut que sigui prou atractiu perquè els corredors vulguin venir. Ara ja s’ha acabat allò de venir a preparar la temporada. Hi ha punts UCI pel mig i una generació molt combativa. El ciclisme està evolucionant molt. Abans es feia el mallot del menor de 25 anys i ara es fa de 23. Quant a la meteorologia, si fa bon temps, els corredors estan més a gust.

No ho sabem; queda molt i hem de pensar que al mes de maig hi ha eleccions municipals. Normalment d’un any per un altre ja tens etapes emparaulades. Ara no en tenim cap. Hi ha ajuntaments que ens han dit que si guanyen repetirien i d’altres que no hi hem anat i que ens han dit que si guanyen voldrien tenir una etapa. El que sí que és cert és que d’uns anys cap aquí hem notat que els ajuntament tenen més interès.

Hem de pensar que només té 23 anys. Li queda molt encara. És un gran ciclista, i en l’aspecte personal és molt agradable i molt tractable, i té futur. Entre ell, el vencedor Roglic i Marc Soler, el primer català i quart, s’han endut tots els premis.

Amb tots dos em vaig acomiadar afectuosament diumenge, i estaven encantats. Fins i tot els vaig fer broma dient-los que els esperava l’any vinent. És un parlar, perquè després cadascú enfoca la temporada com li convé. Estic segur, però, que al Remco Evenepoel li ha quedat una espineta. Pensem que el Roglic ja va dir que venia a guanyar perquè era de les poques curses, permet-me la falsa modèstia, de nivell que li faltaven en el palmarès. I el Remco, tres quarts del mateix. Penso que tindrà ganes de tornar.

Era difícil. Ho va intentar, i no sé si va rebre ordres de frenar o no frenar. No ho sé. En tot cas, estic molt orgullós de la Volta que ha fet el Marc Soler.

Anem agafant posicions. David de la Cruz, per exemple, va lluitar moltíssim per intentar guanyar l’etapa de Sabadell. Hi havia també els corredors del Kern Pharma, que és de Pamplona però l’empresa és catalana, que també han estat sempre lluitant. Estic molt satisfet del comportament dels corredors.

Ven Catalunya a tot el món. Hem arribat aquest any a 190 països i hem de tenir en compte que l’etapa es dona en directe als cinc continents, i això és molt fort. I per això de vegades em queixo que no es valora prou que la Volta ven esport, per descomptat, però també ven Catalunya al món, amb vessants culturals, turístics, etc. No entro en política. Parlo de país, de Catalunya. De mostrar la Costa Brava, el delta de l’Ebre, el Pirineu, poblacions com Olost, Martorell, Molins de Rei... Ho estem ensenyant al món. El seguiment ha estat espectacular.

Em refereixo a això, que per un cantó no es valori turísticament i que per l’altre no es valori comercialment l’aparador que representa, sempre partint de la base que tothom fa el que vol amb els seus diners. Em sap greu que empreses catalanes que es volen obrir al món no vagin de bracet amb nosaltres per aprofitar aquesta finestra. Sense cap ànim de menysprear ningú, si agafem les proves més importants que es fan a Catalunya, la Volta és l’única que ensenya el territori.

Sí, un moment o un altre, quan ens passin els resums, els veuré. M’agrada mirar-ho, tant a mi com als companys de la part tècnica i organitzativa. De tot se n’aprèn, i mirem quines coses hem fet bé i quines malament, per procurar que de portes enfora no es notin, i veure si es poden millorar. Amb calma, les disfruto, perquè durant la Volta no les gaudeixes en absolut perquè tots hem d’estar pendents de moltes coses. El prestigi que té la Volta s’ha guanyat a còpia de fer-ho bé, i cada vegada ho hem de fer millor.

Quan arriba l’últim corredor de la darrera etapa. És quan dius, ha anat tot bé. Fa pocs anys hi va haver una caiguda a Montjuïc mateix. Sempre estàs patint. Soc el president d’un club que l’organitza amb 100 voluntaris, i per a nosaltres és una afició. No cobrem. I durant l’any hi ha una feinada que fem sis persones de junta directiva més tres professionals del club.