Els somnis a vegades es compleixen i David és capaç de tombar Goliat. El Fraikin BM Granollers va segellar el bitllet per a la final a quatre de la lliga europea després d’un recital en tota regla contra el Flensburg-Handewitt, un dels colossos de la Bundesliga i que tot i la seva condició d’amfitrió és quedarà amb les ganes de lluitar pel guardó de la segona competició continental, el 27 i 28 de maig. L’exhibició granollerina (27-35) va deixar en no-res la mínima derrota de l’anada (30-31). L’equip vallesà va complir a la perfecció el pla de joc ideat per Antonio Rama, que va deixar sense arguments el bloc d’estrelles dirigides per Maik Machulla. Set anys després del tercer lloc de la de la copa EHF de Nantes, el Granollers tornarà a jugar una fase final europea, amb els alemanys del Füchse de Berlín i el Göppingen, i el francès Montpeller com a rivals.

El Granollers va fer tota una declaració d’intencions només de començar. Recuperant pilotes en defensa i amb Antonio García i Faruk Yusuf molt efectius en la primera línia, el conjunt vallesà va necessitar poc més de 5 minuts per capgirar l’eliminatòria (2-4). La bona disposició catalana generava molts dubtes en l’atac germànic, que resolia amb individualitats el que no aconseguia a través del col·lectiu. El pla de joc del Granollers anava sobre rodes. La connexió amb Esteban Salinas, els contraatacs de Sergi Franco i la irrupció de Jan Gurri donaven una altra estrebada en el resultat (7-11). Machulla demanava temps mort i el Flensburg reaccionava tímidament (9-11). El Granollers recuperava el rumb. Amb Yusuf desencadenat (6 gols en la primera meitat) i un penal aturat per Rangel Luan s’eixamplava la renda fins a un màxim de 6 gols (9-15). Els llums d’alarma es començaven a encendre al Flens-Arena, tot i que l’exclusió d’Antonio García (29’) i un gol de Teitur Einarsson minimitzaven la desfeta local (12-16) just abans del descans.

En el primer terç de la segona meitat es va mantenir el guió. El Granollers continuava marcant el ritme i el Flensburg no trobava la fórmula per capgirar la dinàmica (17-23). Machulla es veia forçat a demanar un altre temps mort (41’). Com a la capital vallesana, el tècnic alemany es jugava la carta dels atacs amb set jugadors. El remei era pitjor que la malaltia i un gol de Torriani a porteria buida va furgar en la ferida (18-26). També ho va provar amb la defensa avançada, però Luan es feia cada cop més gran sota els pals i els canvis de ritme de Reguart feien estralls per eixamplar la renda fins a un escandalós 21-33. El Flensburg només va tenir arguments per maquillar mínimament el resultat davant una afició local que va acabar ovacionant els integrants del Granollers. L’eufòria es desfermava i els jugadors celebraven una fita històrica en un marc incomparable.