Arribada accidentada

L’entrada al circuit d’Armanhac, amb revolts molt tancats, va provocar diverses caigudes en els últims tres quilòmetres de la cursa. Entre els implicats, el campió europeu, el neerlandès Fabio Jakobsen. El doble vencedor va explicar: “Caleb [Ewan] era just al meu costat, així que tenia els meus dubtes. Estava a punt d’avançar-me i hi havia molts nervis. Estic molt orgullós d’haver guanyat dues vegades seguides. El final ha estat molt ràpid, semblava que competíssim en cotxes. Hi havia revolts grans que es tancaven de cop, així que tot anava molt ràpid. He vist que hi hagut moltes caigudes. Espero que tots es companys estiguin bé. Al matí havíem fet un brífing i havíem estudiat el recorregut al detall, però quan tens algú com Mathieu amb tu, tot és més fàcil.” Philipsen, nou líder de la regularitat, ja no amaga que el mallot verd s’ha convertit en un dels objectius d’aquest Tour.

Monotonia i ensopiment

Abans dels quilòmetres finals, la jornada havia transcorregut entre la monotonia i l’ensopiment. Una calma que només es va alterar mínimament quan els normands Benoit Cosnefroy (AG2R Citroën) i Anthony Delaplace (Arkéa-Samsic) es van escapar a 86 km de la meta. No van tardar a adquirir un minut d’avantatge, que es va mantenir estable durant molts quilòmetres. Els 95 primers quilòmetres del dia s’havien cobert a un ritme de cicloturista, a 35 km/h, però amb l’aventura dels dos escapats es va incrementar fins als 45 km/h. En tot cas, l’aventura estava condemnada al fracàs i a 25 km de la meta els dos normands es van veure engolits pel gran grup.