Els ciclistes rodaran per Pau com si fos casa seva, perquè és la setanta-cinquena vegada que el Tour passa per aquesta ciutat fundada pels vescomtes de Bearn. Des dels ja llunyans temps de René Vietto i Fausto Coppi, que els corredors no deixen de contemplar, des del bulevard dels Pirineus, les muntanyes que s’alcen desafiants des de l’altre costat del riu. I és que avui serà una etapa de muntanya, un recorregut pels Pirineus Atlàntics que culminarà en alçada a mig recorregut, en un coll a més de mil cinc-cents metres.

La cursa travessarà el riu –la Gave de Pau– a Jurançon, terra de vins blancs, i es dirigirà cap a l’oest, passant pel Château de Goès i després per Oloron, on hi ha una catedral romànica i gòtica, i una torre del segle XIII. Una mica més avall, a Aramitz, hi ressonen els noms de dos mosqueters. Capital de la vall de Barétous, el poble és indiscutiblement el bressol de la família Aramitz, de la qual Henri, nascut cap al 1620, va inspirar l’Aramis d’Alexandre Dumas. A poques llegües de distància, prop de l’església de Lanne, una gran residència quadrada hauria pertangut a un nebot d’Isaac de Portau, àlies Porthos.

De mica en mica la muntanya es va fent present i a cada raconada hi ressonen mites pirinencs. A Licq, hi ha l’anomenat “pont dels Laminak”, que hauria quedat sense acabar –diuen– perquè la seva construcció havia estat encarregada als Laminak, elfs meitat home i meitat bèstia que només vivien de nit, i que havien acceptat l’obra a canvi de la noia més bella del poble. El seu promès va despertar el gall del poble per cantar abans que s’acabés la construcció i va espantar els elfs. Més enllà, envoltat de boscos, mamellons coberts de molsa i prats propicis per a l’activitat pastoral, el poble de Sainte-Engrâce és famós també per les coves de Kakuetta i per les seves gorgues.

Des d’aquí l’etapa ja s’enfila cap al coll de Soudet on els ciclistes suaran la cansalada. Soudet connecta la vall de Barétous amb la del Soule i les províncies de Béarn i el País Basc, a la carretera que porta a l’estació d’esquí de La Pierre Saint-Martin, situada just a la frontera. El coll de Soudet ja ha estat objecte de set ascensions al Tour de França.

Els ciclistes baixaran tant com han pujat fins a Arette per tornar a remuntar un coll menys important, el d’Ichère, i després també el de Marie Blanque, ja a un pas de la meta a Laruns, país de formatges d’ovella. De Laruns era Jean-Baptiste Guindey, hússar de Napoleó, que va matar el príncep Lluís Ferran de Prússia amb un sabre, en combat a cavall durant la batalla de Saalfeld, i també aquí va néixer René Arripe, el 17 de gener de 1948, que ha dedicat tota la seva obra a la història, les tradicions i les activitats humanes de la vall d’Ossau i les valls veïnes. Descendent d’una família de xiuladors d’Aas, ha estudiat aquest llenguatge xiulat tan particular que permetia una comunicació real a grans distàncies.

Laruns té actualmemt 1.185 habitants i va a la baixa. El territori del municipi és vulnerable a diversos riscos naturals: meteorològics (tempesta, tronada, neu, fred extrem, onada de calor o sequera), inundacions, incendis forestals, esllavissades, allaus i terratrèmols (sismicitat mitjana). També està exposada a un risc tecnològic, la ruptura d’una presa, i a un risc particular: el risc d’exposició al gas radó. Malgrat tot, els habitants de la vall continuen estimant el país, xiulen entre els mamellons coberts de molsa i, quan cal, desperten els galls per espantar els elfs.