Pels camins del Tour 2023
Etapa 7. Mont de Marsan - Bordeus
Avui l’etapa del Tour comença al departament de les Landes, concretament a Mont de Marsan, una població relativament petita –30.000 habitants–, situada just en l’indret on es barregen les aigües del Midou i el Douze, conformant, com no podia ser menys, el Midouze. És una ciutat que viu reclosa en el seu estatus provincià, però, malgrat tot, el seu nom ressona per ser la seu d’una base aèria important –que Google Maps emmascara–, per una presó d’alt voltatge –que les guies ometen–, per un club de rugbi a 15 que juga al Top 14, per un restaurant que aquest any ha guanyat una estrella Michelin –La table Mirasol– i per ser, a la vegada, la capital del Punk francès i pel festival de flamenc més important fora d’Espanya. Són coses que passen a França i que jo no sempre puc comprendre, ja em perdonareu.
Per sort el Tour sortirà rabent de Mont de Marsan i es dirigirà cap a Arue i Roquefort, el Roquefort de les Landes no el del formatge, i tot seguit passarà per Losse, Saint-Michel-de-Castelnau, Grignols, Auros i Langon, ja a la Gironda. La ciutat de Langon es troba a la riba esquerra de la Garona, prop del límit entre el bosc de les Landes i les vinyes de Graves. Al segle XVIII el port de Langon va voler rivalitzar amb el de Bordeus, però ara la guia Michelin ha deixat fora la població dels llocs que considera d’interès.
Després la cursa travessarà recòndits pobles de pedra clara, amagats entre vinyes: Saint-Maixant i Verdelais, indrets on perdura el record de François Mauriac i Henri de Toulouse-Lautrec. El pintor descansa en un tranquil cementiri al final d’una albereda, a la dreta de la basílica de Notre-Dame de Verdelais, just al costat d’una gran tomba florida coronada per una pilota de futbol. Si us interessa el tema i ho cerqueu a YouTube, el senyor Alain Bord us ho acabarà d’explicar.
Després l’etapa continuarà navegant ja de ple pel paisatge vinícola de Bordeus, passant per un munt de pobles que el seu nom acaba en “ac”: Aubiac, Cadaujac, Cayac, Clairac, Estillac, Fronsac, Loupiac, Lustrac, Mouillac, Quinsac, Floirac, Barsac, Sadirac o Cadillac. Aquest darrer també és famós per haver anomenat la marca de cotxes de més prestigi dels Estats Units, en honor d’Antoine de Lamothe-Cadillac, fundador de Detroit.
Els que hem llegit les aventures d’Astèrix –les primeres, que són les bones– sabem que quan els francesos parlen de “l’ocupació” en realitat es refereixen a l’ocupació romana i no a la dels alemanys, que va durar poc i va deixar poca empremta. Els romans van tenir la indelicadesa d’omplir la Gàl·lia de noms llatins i ara, a cada cantonada, ens hi ensopeguem com si fossin una plaga de granotes. D’aquesta manera sabem que “Aquitania” ve d’“Aqua” i no d’“Eau”, que hauria estat infinitament millor, però Bordeus –per Tutatis!– ve del d’època preromana: “Burdigala”, Burdi (ferro) i Gala (fosa), un terme que arriba en la vella llengua occitana com a “Bordèu” o “Bordelh” en singular i “Bordeaux” en plural, la qual cosa va ser un alleujament, perquè la cosa podria haver derivat en “Bordel” i hauria quedat molt lleig.
Davant les cases de Bordeus, les vinyes conviden el viatger a degustar tot allò que ha d’oferir la capital de l’ampolla divina. Una ciutat amb història i un passat comercial que, amb el pas dels segles porta ja incrustat en el seu ésser, i que sedueix per les seves múltiples facetes. Compta amb una de les zones protegides més vastes d’Europa, Patrimoni Mundial de la Unesco, una ciutat fundada per la tribu dels Bituriges Vivisci, un nom que significa “Els reis del món” i que continua mostrant-se orgullosa d’aquest passat, un passat que es fon cada dia en les aigües de la Gironda –ho deia Mauriac– com les esquenes dels bous que traginaven entre les vinyes.