“Guanyar medalles em dona molta energia”

Tió va ser una de les nedadores que més cops es van llançar a l’aigua durant el mundial de Fukuoka (12)

“Abans de competir em visualitzo a mi mateixa competint, perquè així després em resulta més familiar”

Iris Tió amb les tres medalles aconseguides en el mundial de Fukuoka WORLD AQUATICS.

Em sento molt afortunada que diguin que tinc coses de totes tres [Mengual, Carbonell i Fuentes], que soc una barreja

Elisabet Vallbona - barcelona

Iris Tió (Barcelona, 2002) és una destacada nedadora catalana en la modalitat de natació artística que recentment ha guanyat tres medalles en el mundial de Fukuoka que es va disputar el mes de juliol passat. En va aconseguir una d’or en la categoria d’equip tècnic i dues de bronze, en solitari tècnic i duo tècnic. Ja des de ben petita, Tió es va iniciar en el món de la natació sincronitzada al CN Kallípolis, on va començar a practicar el que inicialment era una simple afició, però que al cap de poc temps es va convertir en un estil de vida. Amb només 20 anys ja ha participat en diversos campionats europeus, també en més d’un mundial, i el 2020 ja va debutar als Jocs Olímpics de Tòquio, en les proves per parelles i equips. Aquest estiu ha participat en el mundial de Fukuoka, i ara ja està pensant en el mundial de Doha i en els Jocs de París del 2024.

En quin moment va decidir començar a endinsar-se en el món de la natació artística?

Vaig començar a endinsar-me en aquest món quan tenia cinc anys, perquè des de ben petita m’agradava molt ballar, escoltar música i m’encantava estar dins l’aigua. Un dia vaig veure la Gemma Mengual a la tele, i amb els meus pares vam pensar que això em podria agradar. I bé, doncs fins ara que no he parat!

Ha estat una de les nedadores que més cops s’han llançat a l’aigua en aquest mundial de Fukuoka. Com es treballa això, tant físicament com psicològicament?

Sí, en aquest mundial m’he hagut de tirar 12 cops a la piscina per competir. Al mundial hi ha semifinals i finals, i jo feia sis coreografies: dues d’equip, dues de duo i dues de solo. Pel que fa a la preparació, físicament durant els entrenaments ja et poses a to perquè fem treball físic específic, però després també quan en un mateix matí he de fer equip, duo i solo, això ja m’ajuda a entrenar-me, ja que mentalment he de canviar de xip ràpid, perquè desgasta molt haver de fer tantes coreografies. Una altra cosa que em va molt bé per preparar-me psicològicament abans de la competició és visualitzar molt el que vull fer i com em vull sentir. I també em visualitzo a mi mateixa competint, perquè així quan ho he de fer a la competició real em resulta més familiar, no em poso tan nerviosa i sé que ho puc fer. Així em trec una mica els nervis.

En la selecció espanyola, van completar el millor balanç en un campionat del món d’esports aquàtics des del 2013. Nou medalles (comptant les dues de waterpolo) i 20 llocs de finalista. Quina creu que és la clau d’aquest èxit tan notable?

La Mayu és una entrenadora molt professional que acumula molts anys d’experiència en diferents països, i jo crec que tot l’equip confiem molt en ella i en el seu mètode de treball. De fet, ha aconseguit que siguem un equip molt disciplinat i que tinguem molt bon rotllo entre nosaltres. Als entrenaments tot el que fem té un sentit i aprofitem el temps al màxim. Al final és molt d’esforç, però fa molt de temps que lluitem per aquestes medalles.

Què fa que s’entenguin tan bé amb Alisa Ozhogina, la seva companya de duo?

Amb l’Alisa ens coneixem des de finals del 2019, i des de després de la pandèmia que fem duo juntes. Als Jocs Olímpics de Tòquio va ser el nostre debut com a duo, i la veritat és que ara ja es nota que tenim uns anys d’experiència juntes. Estem molt més preparades que quan vam competir a les olimpíades de Tòquio, i ara ja tenim moltes ganes de competir en els Jocs Olímpics de París.

L’any que ve s’ajunten mundial i Jocs Olímpics. Com ho faran per assumir-ho tot de cop, tenint en compte que l’exigència és màxima?

Ara l’objectiu és Doha, que és el mundial i comença el 2 de febrer. El que toca ara és muntar les coreografies noves i treballar-les perquè a Doha puguem donar una bona imatge. Tenim al cap l’objectiu, i no podem perdre temps. I després de Doha, ja ajustarem els canvis que hàgim de fer per preparar els Jocs: si hem de fer canvis en la coreografia, si hem de treballar-la més... Jo crec que Doha serà un bon punt per saber on estem i què hem de millorar de cara als Jocs.

Amb només 20 anys ja acumula una gran quantitat d’èxits. Com ho valora, tot això?

Estic supercontenta, perquè quan vaig començar al principi era una simple afició per passar-m’ho bé. Però quan em van posar als equips de competició i vaig començar a fer campionats de Catalunya i Espanya, ja somiava a formar part de l’equip nacional i a competir als mundials, europeus i olimpíades i, òbviament, pensava que m’agradaria guanyar moltes medalles. Per tant, ara, poder guanyar totes aquestes medalles és molt guai i em dona molta energia i motivació per seguir. Soc molt jove i em queda molt de recorregut, però al final també és una recompensa a tots aquests anys i a tantes hores de dedicació.

Diuen que és una barreja de Mengual, Carbonell i Fuentes. Com se sent, quan veu que la gent pensa això de vostè, tenint en compte que segurament totes elles van ser referents?

Doncs sí, per a mi totes elles han sigut un referent. De la Gemma sempre m’ha agradat molt la seva manera de nedar i com expressa. Fuentes m’encantava tant com a solista com als duos, m’encantava com ho feia. I pel que fa a Carbonell, he tingut la sort de poder fer equip amb ella, el 2019 i el 2021 als Jocs Olímpics de Tòquio, i sí, realment són un gran referent per a mi, i em sento molt afortunada que diguin que tinc coses de totes tres, que soc una barreja.