La final imprevisible del quadre femení de Wimbledon va coronar la txeca de 28 anys Barbora Krejcikova (31), que va superar la italiana, també de 28 anys, Jasmine Paolini (7) per 6-2, 2-6 i 6-4 en 1h56, en un partit esquizofrènic. És el segon títol de gran eslam de la txeca, que va ser campiona el 2021 a Roland Garros –també hi va guanyar el títol de dobles, modalitat en què atresora set títols de la màxima graduació– i que va fer valer el seu talent davant la rocositat i la rapidesa de Paolini. La italiana, de ben poca envergadura (1,63 m) però amb una gran vocació defensiva des del fons de la pista, va plantar cara però no va poder concretar la remuntada i va acabar perdent la segona final de gran eslam consecutiva, després d’haver caigut a Roland Garros contra la polonesa Iga Swiatek. Krejcikova, que posa fi a un període de lesions que l’han mortificat i l’han fet descendir en el rànquing, es converteix en la successora de la seva compatriota Marketa Vondrousova, que enguany, curiosament, va caure en la primera eliminatòria.

La nova campiona va ser infinitament superior en un primer set plàcid en què li va sortir tot bé davant d’una rival tensa, que mai tenia bones sensacions. De fet, Krejcikova va trencar tot just en el primer joc de la final, una manera òptima d’espolsar-se els nervis amb una ruptura que li va atorgar una gran dosi de confiança.

Però la sempre combativa Paolini va fer un pas endavant literal i metafòric i va replicar completant un gran segon set –3-0 de sortida– en què va ser molt més eficient que la seva rival i va dominar absolutament el joc. El partit s’havia capgirat com un mitjó.

El tercer parcial va ser molt igualat fins que la campiona va consumar un break al cap i a la fi definitiu en el setè joc (4-3) i, molt solvent amb el servei –només va cedir un punt en els tres primers torns, tot i que el quart, amb la pressió de segellar el triomf se li va complicar– va tancar el partit servint en el desè joc en la tercera pilota de què va disposar.