Alcaraz lidera el canvi
Tennis. Wimbledon. Revalida el títol a Londres superant de nou Djokovic per 6-2, 6-2 i 7-6 (4) i completant una exhibició de ritme i recursos i aixeca el seu quart gran eslam, amb 21 anys
Carlos Alcaraz continua fent història i ahir va guanyar per un contundent i inesperat 6-2, 6-2 i 7-6 (4) en 2h27, jugant un tennis excels, ni més ni menys que el serbi Novak Djokovic en la final de Wimbledon. El murcià revalida el títol que va obtenir l’any passat en el mateix escenari i contra el mateix rival, fet que amplifica el mèrit tenint en compte que el balcànic atresora set títols a l’All England Club en deu finals jugades. Andy Murray, l’any 2013, i Alcaraz, en les dues últimes edicions, han estat els únics capaços de derrotar el balcànic en el darrer partit del torneig. Amb només 21 anys, Alcaraz s’erigeix en el líder de la nova generació i arrodoneix una irrupció fulgurant en el tennis professional, amb quatre títols de gran eslam en quatre finals jugades: Open dels EUA 2022, Wimbledon 2023 i 2024 i Roland Garros 2024. És el tretzè de la història que guanya a París i Londres el mateix any.
Amb 37 anys, Djokovic buscava el seu 25è títol de gran eslam per afermar encara més el seu lideratge al capdavant de la història del tennis, però haurà d’esperar. De tota manera, el que ha fet a Londres té un gran mèrit. El serbi va passar pel quiròfan el 5 de juny per operar-se el menisc del genoll dret després d’haver-se hagut de retirar a Roland Garros i la seva recuperació ha estat miraculosa. Cap altre dels rivals que ha tingut aquestes dues setmanes, però, no li ha exigit un ritme tan elevat com el que va imposar ahir Carlos Alcaraz i li va costar agafar el fil del partit.
Certament, el deixeble de Juan Carlos Ferrero, molt concentrat, va atropellar Djokovic en els dos primers sets, amb dos trencaments en cada parcial i una gran autoritat. Bons primers, cops virulents des del fons de la pista, mobilitat, deixades –sense abusar-ne i ben executades– i serenitat per connectar cops guanyadors creuats i paral·lels, sobretot amb la dreta, quan Djokovic pujava a la xarxa com un recurs vàlid per capejar el temporal buscant solucions d’emergència, van provocar un doble 6-2 per fregar-se els ulls davant d’un rival tan qualificat.
Un joc premonitori
De fet, el primer joc va ser una mena d’espòiler del que seria la final, amb el balcànic patint al servei i el murcià certificant un trencament en la cinquena oportunitat. Una agonia de catorze minuts per al de Belgrad, que arribava sempre tard i veia com el seu rival tornava a celebrar una ruptura en el cinquè joc de l’enfrontament, segellada amb una doble falta. La pressió en les restades d’Alcaraz i el ritme inassumible que imposava passaven factura al serbi, que va tornar a perdre el servei dos cops en el segon parcial, en el primer i el setè jocs (6-2). El tercer acte, en canvi, va ser força més igualat. Djokovic va apujar el nivell però el murcià, malgrat tot, tenia a la mà el partit amb 5-4 i 40-0 al servei. Una doble falta, una volea fallada i la tossuderia de l’heptacampió, que es va aferrar a la pista com els grans, li van permetre segellar el seu primer break de tot el partit (5-5). El públic, amb ganes de gresca, va somiar amb el miracle. Alcaraz, no obstant això, es va recentrar i va ser millor en el tie-break, amb un joc seriós i algun cop imprevisible marca de la casa que el defineix.
EL PROTAGONISTA
Djokovic no pot igualar Federer
Djokovic buscava el seu vuitè títol per igualar els vuit que atresora Roger Federer, el tennista que n’ha guanyat més al selecte club anglès. El suís també lidera amb 105 victòries el rànquing de més triomfs. Nole, però, és el segon en la llista, amb 97 victòries, que aviat és dit, tot i que ahir li va tocar tastar l’amargor de la derrota contra un rival absolutament desfermat que va marcar el terreny des de la primera pilota. És la dotzena derrota del balcànic en el torneig.
Notícies relacionades
Notícies
Dimecres,30 octubre 2024
