Amb les maletes fetes per als seus tercers Jocs Olímpics, la waterpolista Bea Ortiz (Rubí, 1995) admet en una entrevista a Efe que l’equip “somia ben gran” un or a París, una bona manera de rescabalar-se de la final olímpica perduda a Tòquio davant els Estats Units, la bèstia negra, amb vuit derrotes en onze partits oficial i una darrera victòria el 2013. Parla sobre el bon treball físic i mental realitzat individualment en un any amb europeu, mundial i Jocs, al marge de les competicions per equips i sobre les expectatives: “Venim de fer un torneig a Rotterdam. Estem fent una preparació increïble, ha estat dura, però res no és fàcil, i si volem aconseguir alguna cosa bonica crec que anem pel bon camí.” Respecte de la pressió, reflexiona: “El que diguin els altres no ens pot perjudicar. La gent confia en nosaltres, hi veu un equip fort, un equip unit i que ho està donant tot durant molts anys. S’espera molt de nosaltres, però aquesta pressió no s’ha de portar a l’esquena. Nosaltres ja som prou exigents per afegir la pressió dels altres i totes som conscients del nivell que tenim, del nivell que podem donar.”