Pablo Cas­tri­llo i el Kern Pharma no obli­da­ran mai la segona set­mana de la Vuelta, perquè dijous s’estre­na­ven a Man­za­neda el dia que plo­ra­ven l’adeu de l’alma mater de l’equip des dels anys noranta i for­ma­dor de grans talents, Manolo Azkona (1952, Zuruku­ain), i ahir repe­tien amb el sor­pre­nent tri­omf en l’etapa amb final al Cuiti Negru. Un fora de cate­go­ria que el cor­re­dor ara­gonès (2001) va coro­nar en soli­tari després de for­mar part de l’esca­pada for­mada a Santo Emi­li­ano (3a, coro­nat a 78 km), de 17 uni­tats i entre­mig de les dues puja­des al Colla­di­e­lla (1a), a 105,3 i 55,3.

Cas­tri­llo es que­dava a roda de Sivakov i Vla­sov a 14,4 de meta amb el rus naci­o­na­lit­zat francès de l’UAE mar­cant sem­pre el ritme i man­te­nint 3 minuts res­pecte a un grup que esti­rava el T-Rex, en una aposta per a les opci­ons de Mikel Landa. Pri­moz Roglic ja havia can­viat la bici per una d’un sol plat i 44 dents al pinyó gran. L’eslovè tam­poc va treure massa pro­fit de l’aposta i, a més, seria san­ci­o­nat amb segons per anar a rebuf de cotxe quan recu­pe­rava el mig minut que havia cedit amb el pilot.

El tri­ple ven­ce­dor de la Vuelta sí que ho inten­ta­ria, a l’inici dels últims 3, quan el des­ni­vell supera el 20% i arriba al 24. Era el mateix lloc on Cas­tri­llo va ata­car els dos rus­sos. El de Jaca va sen­tir l’alè de Vla­sov al cla­tell en l’últim quilòmetre, però a 500 metres va fer un últim canvi defi­ni­tiu. Al dar­rere, Rogla es veia superat per Enric Mas i, aïllat, Ben O’Con­nor, va ser capaç de resis­tir per man­te­nir el ver­mell que du des de la sisena etapa, quan va treure 6:31 als favo­rits al ver­mell. Aquest any l’etapa a Madrid de diu­menge és deci­siva, una CRI de 24,6 km. I encara que­den les de mun­ta­nya amb final als Llacs de Cova­donga (demà), Mon­cal­vi­llo (diven­dres) i Picón Blanco (dis­sabte).